14/1/2013

Fins ara la vinificació es feia a les instal·lacions d'un altre celler de la DO MontsantEl celler elabora els vins Blau, Can Blau i Mas de Can Blau, amb garnatxa negra, carinyena i sirà. Foto: VADEVI.cat
Can Blau ha estrenat recentment el seu nou celler a la DO Montsant, un celler ubicat al municipi del Molar. Fundat el 2003, el celler ja fa anys que elabora vins sota l’empara de la DO. La diferència és que, fins ara, la vinificació de les diferents referències de Can Blau es duia a terme a les instal·lacions d’un altre celler de la denominació d’origen.
Ara, però, el celler ja disposa de les seves pròpies instal·lacions per elaborar uns vins que, sota la direcció de l’enòloga Núria López Sarroca, han obtingut en els darrers anys diversos reconeixements. Sense anar més lluny, el 2012, Blau era escollit millor vi de l’estat espanyol per a la prestigiosa revista nord-americana Wine Spectator. A banda d’aquest, el celler elabora altres vins com Can Blau i Mas de Can Blau, amb varietats com la garnatxa negra, la carinyena i el sirà.

14/1/2013
Leandre Romeu
Un dels mals endèmics de la societat catalana ha estat, i en certa mesura ho continua estant, el provincianisme i la manca de visió Espanya enllà. I el sector del vi no se n’ha escapat. És més, ha estat un dels més afectats per diverses bandes. Tant per la banda de les empreses productores com per la banda dels distribuïdors, dels venedors o dels consumidors.
Per la banda de les empreses, tot i millorar a partir del boicot del cava, el sector del vi i del cava s’havia centrat en el mercat de l'Estat espanyol i l’havia convertit en la principal font de negoci. El vi català depenia massa d’un sol mercat, que a més a més és capriciós i depèn del que pugui dir un polític. Això, és cert, ha anat canviant i aquest darrers anys les exportacions i la internacionalització del sector ha anat en augment. Aquest és l’únic camí per les empreses vitivinícoles del país, i per la majoria d’empreses de la resta de sectors també. Hem d’entendre d’una vegada que el nostre mercat és el món. Com més presència tinguem en mercats diversos, més oportunitats de negoci i d’accedir a nous consumidors aconseguirem.
A més, gaudim d’un moment propici per fer-ho. Mai abans la tecnologia i les comunicacions havien fet tant fàcil aquests contactes. Hem de deixar enrere la visió espanyola i perdre la por a bastir aliances, projectes, a qualsevol racó del món. Hem de sortir a vendre els nostres productes al llarg i ample dels cinc continents. Una de les altres eines que hem d’assolir i que ens ajudaran molt en aquesta empresa són els idiomes. És imprescindible per les empreses de vi a casa nostra assolir aquesta competència.
Pel que fa a una altra banda, la dels distribuïdors, venedors i consumidors, la mentalitat poruga, perdonavides, ens havia portat a no trobar vins de casa nostra en quasi cap restaurant ni en botigues del nostre territori. En aquest aspecte les coses també han canviat i per sort en molts establiments es troben en normalitat productes del territori. Però encara hi ha molta feina a fer i molts indrets on falta arribar-hi amb més força. Hem d’oferir els nostres productes a tota la gent que viu aquí i als turistes que ens visiten. Ens hem de diferenciar, especialitzar, per ser dignes de ser visitats i escoltats. Hem de ser els primers prescriptors dels nostres productes des de tots els àmbits.
Trenquem les barreres, les pors i esborrem del nostre catàleg aquella màxima que diu que tot el que ve de fora ha de ser millor. Presentem-nos al món amb tot el que tenim i amb les nostres millors potencialitats com qualsevol altre. Siguem com qualsevol país del món, almenys actuem com a tal i les coses ens començaran anar a millor.
Leandre Romeu és copromotor del projecte de desenvolupament econòmic local de la Conca de Barberà La Conca 5.1 

14/1/2013
Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona ha descobert que el raïm pansa blanca  -o xarel·lo-, és la mare de  tots les varietats de raïm blanc. Així les varietats chardonay, albariño, verdejo, etc. parteixen d'una varietat més ancestral que és la pansa blanca la qual no s'ha modificat des de fa segles.
La Pansa Blanca és la variteta de raïm  pròpia de les vinyes de la zona de Martorelles i la base de la major part dels vins blancs de la Denominació d'Origen Alella, a la qual estan adscrites les nostres vinyes i els cellers martorellencs Marquès d'Alella, Altrabanda i Can Roda.
Per tant, tenim una joia de la biologia agrogenètica a les nostres vinyes. Els vins d'Alella ja s'exportaven en temps dels romans a la Roma imperial amb vaixell. A la Barcelona senyorial de fa cent anys, el vi d'Alella era considerat una beguda de prestigi.
En els últims anys, però aquesta denominació de vi havia caigut en desús i les vinyes s'havien anat abandonant en favor dels millors preus del sól per a urbanitzar. La D.O. Alella és la denominació més petita de Catalunya en quan a vins.
12/1/2013
Satisfacció a la DOQ Priorat per la darrera verema (En l'enllaç podreu sentir algun tall de veu)
La DOQ Priorat ha presentat aquesta setmana les dades relatives a la campanya del 2012, en la que s’han collit 4 milions 800 mil quilograms de raïm. 
En termes quantitatius, la verema d’enguany ha estat lleugerament inferior respecte a la producció del 2011. I en termes qualitatius es pot dir que ha estat força bona. Tots dos aspectes els comentava el president de la DOQ Priorat, Toni Alcover.
Quantitativament, la garnatxa negra i la carinyena, les varietats recomanades en aquesta denominació d’origen, segueixen essent les grans protagonistes de la verema. La suma d’ambdues varietats representa prop del 64% del total de la producció d’enguany, un dels percentatges més elevats de les darreres campanyes. 
Respecte a la davallada moderada de la collita, davallada molt inferior a la d’altres denominacions d’origen, Toni Alcover creu que els obre més expectatives de vendes i la possibilitat de treure estocs dels cellers.

10/1/2013
La companyia valenciana Grup Vento ha desenvolupat un sistema de deconstrucció del vi mitjançant el qual se separen els components essencials del mateix en quatre parts, la qual cosa permet produir vi sense alcohol sense perdre la resta de qualitats organolèptiques del producte. Durant el procés d'evaporació i destil·lació s'aconsegueix separar el vi en quatre dels seus components essencials; els sulfurosos, les aromes volàtils, l'alcohol i els olis essencials.
El procés de destructuració del vi està basat en una combinació d'evaporació, destil·lació i desulfitació a temperatura baixa que permeten combinar les parts resultants i obtenir una beguda a força de vi sense alcohol, amb una graduació alcohòlica ajustada o un brou més aromàtic i amb menys quantitats de SO2. A més, aquest sistema permet millorar la composició d'anyades que per uns motius o uns altres no hagin sortit com l'enòleg esperava.
L'increment de la demanda de begudes sense alcohol ha augmentat durant els últims anys sobretot gràcies al camí recorregut per la cervesa sense alcohol. Es tracta d'un producte amb gran potencial de desenvolupament al mercat dels països àrabs i el de les persones que no poden prendre alcohol per prescripció mèdica com els diabètics i les embarassades.
Actualment Grup Vento ja ha desenvolupat una planta pilot i es troba en converses amb diversos cellers valencians per implantar el sistema. 

10/1/2013
La recuperació del vi de Carlon s'ha començat a materialitzar amb la constitució de l'Associació de Viticultors. El viver d'empreses que s'instal·larà al Centre de Desenvolupament Empresarial acollirà la bodega per emmagatzemar el vi.
La recuperació del vi de Carlon ja està en marxa. Després de més d'un any de negociacions amb els agricultors que prendran part en el projecte, l'Associació de Viticultors del vi de Carlon ha quedat oficialment constituïda amb 14 socis, un president (que serà l'alcalde de torn) i un president d'honor, que serà Ángel Doménech, el propietari de la marca vi de Carlon, amb el qual s'ha arribat a un acord per a la cessió de l'ús de la marca.
El procés de producció començarà en breu, concretament el mes que ve, amb la plantació dels primers ceps de la varietat garnatxa tintorera, que era la varietat que s'utilitzava per a elaborar el vi de Carlon. La primera recol·lecció es podrà fer el setembre de 2014, ja que enguany la planta no farà raïm. En total es plantaran 12 hectàrees.
Cal dir que la recuperació de l'històric vi de Carlon respon a un treball seriós i compromés que pretén traure al mercat un vi d'alta qualitat i que generarà rendiment econòmic per a la ciutat. Sota l'assessorament de l'enòleg Joan C. Martín, el projecte pretén recuperar els vuit segles de patrimoni històric i cultural que va significar el vi de Carlon i tornar a produir un vi que està documentat des del segle XIII i que a l'any 1683 va arribar a exportar fins a 16 milions de botelles des del Port de Benicarló.
La producció, que serà totalment ecològica, no es pretén que siga excessiva, sinó que la idea és centrar els esforços en elaborar un vi d'alta qualitat que tinga sortida al mercat. De fet, els terrenys de Benicarló es consideren excepcionals per produir vi, per l'alçada respecte del nivell del mar, pels vents de litoral i per l'existència en el subsòl de creta, una roca alcalina que li dóna al vi una gran qualitat.
L'objectiu de tot aquest projecte, a banda de recuperar una tradició històrica amb tot el seu esplendor, és que tot aquest treball puga generar rendiments econòmics i que aporte a l'economia local una nova activitat per explotar. L'Ajuntament preveu que d'aquí a tres o quatre anys es puguen començar a veure els primers resultats.

10/1/2013

Recentment s'ha presentat el portal www.focus-wine.com, una plataforma web per a trobar importadors i distribuïdors de vi arreu del món. El projecte s'ha desenvolupat des de Barcelona, per l'empresa Focus Wine S.L, que compta en el seu equip amb els periodistes Sergi Cortés (editor de la revista Cupatges) i Jordi Font (especialitzat en mitjans i estratègia digital). L'eina permet fer cerques filtrades per l'ubicació de les empreses, i les característiques dels vins que distribueixen; país i regió d'orígen, marques,.... També permet accedir a una extensa base de dades de periodistes especialitzats i prescriptors, així com al calendari mundial de fires professionals del sector.
Per l'equip de Focus Wine, "el nostre web vol facilitar la feina dels cellers a l'hora d'exportar, estalviar-los temps en la prospecció de mercats potencials. Agrupem i segmentem dades, per a judar a la presa de decisions". Exemplifiquen aquest tractament de la informació amb el cas català: "la nostra base de dades disposa de quasi 1.500 empreses que importen o distribueixen vins catalans arreu del món: el nostre cercador permet filtrar inclús les DO o les marques".

10/1/2013
El Govern va aprovar aquest dimarts el decret que regularà l’acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris. La nova normativa respon “a la demanda creixent dels productors agraris i del sector de la restauració d’obtenir un reconeixement específic per a aquest tipus de comercialització, a més de voler complir les noves exigències d’una part dels consumidors”.  El decret ha estat elaborat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i altres conselleries de la Generalitat amb l’objectiu de potenciar aquest tipus de venda a Catalunya, i recull les aportacions presentades pel sector, que “era el més interessat que es fes un decret d’aquestes característiques”. Aquest decret pretén “potenciar la venda directa i de circuit curt; també ajudar a maximitzar els esforços de foment i promoció dels productes de temporada, i millorar la sensibilitat envers l’entorn, reduir la petjada de carboni i conservar el paisatge”. Al mateix temps, és una normativa que “persegueix la dinamització de l’economia productiva i el desenvolupament rural, i també la defensa dels petits productors i el consum local”.
El logotip amb què s’identificaran els productes i els productors agraris que venen directament consisteix en una fletxa que envolta una tipografia amb la inscripció Venda de Proximitat i el subtítol circuit curt o directa segons la imatge que s’hagi d’utilitzar per a cada cas. Aquesta fletxa simbolitza el recorregut de la venda i acaba amb quatre ratlles que representen el territori protagonista d’aquesta venda de proximitat, Catalunya. Aquells qui compleixin els requisits, un cop adherits al sistema de venda de proximitat, podran descarregar-se el logotip identificador del lloc web de la Generalitat (www.gencat.cat/piv ). Després d’aquest tràmit, es pot emprendre immediatament l’activitat.
La venda de proximitat, segons la Generalitat, “pot significar un pas endavant en la comercialització dels productes agroalimentaris, ja que ofereix garanties de seguretat, qualitat i frescor dels aliments en un moment en què ha augmentat la demanda d’aquest tipus de productes produïts, elaborats i venuts pels productors mateixos”.  El Govern diu que duu a terme “una política alimentària que, entre altres coses, promou els circuits comercials curts i fomenta el consum dels productes de proximitat, a causa dels grans beneficis que proporcionen a productors i consumidors”. Així, promoure aquest tipus de comercialització “augmenta el valor afegit del producte per als productors; hi ha un efecte positiu sobre el medi ambient; afavoreix la confiança del consumidor; potencia el consum de productes frescos, amb més valor nutricional i organolèptic, i, per tant, de més qualitat; i dinamitza la producció agrària catalana”.
Tenint en compte aquests beneficis, Agricultura ha donat suport a diverses iniciatives firals i comercials, com un saló especialitzat a la Fira de Lleida i a la Fira de Mollerussa i el Mercat de Mercats a Barcelona, que responen a “l’interès creixent entre els consumidors envers aquest tipus de productes d’alta qualitat, amb venda directa dels productors o bé mitjançant un circuit comercial curt. El Departament afavoreix els certàmens adreçats al consumidor final, on es poden exposar i vendre productes alimentaris de qualitat i de proximitat”.
El DAAM considera que el consumidor cada cop més valora rebre de manera directa i sense tants intermediaris un producte més pròxim, fresc i de temporada. Es tracta d’un segment del mercat que cal potenciar i, per aquest motiu, el Departament d’Agricultura, juntament amb altres departaments, està elaborant l’esmentat decret. Segons el DAAM, tot i que la venda directa i els circuits curts no poden ser la modalitat de comercialització de tota la producció agroalimentària catalana, “amb la venda de proximitat sí que pot millorar la rendibilitat dels petits productors, alhora que es facilita el coneixement del consumidor sobre els productes i productors, i s’ajuda a la viabilitat econòmica del camp català i, consegüentment, al desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals”. Des del punt de vista dels consumidors, cada cop hi ha més interès a conèixer l’origen, els sistemes de producció dels aliments i la seva sostenibilitat. La identificació de les empreses que es dediquen a la venda de proximitat de productes agroalimentaris de producció o producció i elaboració pròpia dóna resposta a aquesta demanda.

9/1/2013
En el marc del 61° Congrés Alemany de Viticultura i amb motiu de la fira Intervitis Interfructa 2013 (vegeu agenda), l'Institut Alemany del Vi (DWI) organitzarà per primera vegada el dia internacional del màrqueting del vi el 23 d'abril de 2013 a Stuttgart sota el lema 'Màrqueting del vi amb èxit: la importància de l'envàs i de la personalitat'. Es comptarà amb la presència de ponents molt coneguts com el doctor Georgios Tsantalis (Grècia), Paul Cluver (Sud-àfrica), Fritz Keller (Alemanya) o Constance Rerolle del Chateau de l'Engarran a Llenguadoc-Roussillon (França).
Aquest esdeveniment d'un dia va dirigit a executius i prenedors de decisions dels departaments de màrqueting i distribució tant d'empreses nacionals com a internacionals dedicades a la indústria vinícola.
La primera part del col·loqui estarà dedicada a l'envàs sota el lema 'Es conquista a l'ésser humà per la vista? L'envàs com a factor d'èxit!'. Després es presentaran els últims coneixements en matèria d'investigació sobre el cervell pel que fa a l'envàs i la repercussió sobre el comportament de compra dels consumidors, així com els dissenys d'etiquetes modernes en les quals s'utilitzen nous mitjans de comunicació com, per exemple, codis QR.

9/1/2013
Un vaixell de càrrega a una drassana del Port de Cartagena
Unió de Pagesos demana tant a l’administració catalana com a l’estatal que vetllin perquè es compleixin totes les garanties en les importacions de vi procedent de països tercers, i que es controli amb el màxim rigor l’origen d’aquest tipus d’importacions, així com el transport i la destinació.
El sindicat recorda que en un any de baixa collita de raïm com el passat, importacions massives de vi com és el cas recent d’un vaixell procedent de Sudamèrica que va descarregar fa uns dies 17 milions de litres al port de Cartagena responen a les necessitats de determinades empreses davant la manca o la insuficiència d’aquest producte. Tot i que aquest tipus d’importacions són legítimes, les administracions haurien de comprovar que es compleixen els requisits necessaris de transport i de destinació d’aquest vi.
 Per a Unió de Pagesos també és imprescindible que l’administració comprovi el compliment de les garanties sanitàries segons les quals determinats vaixells no poden transportar productes alimentaris, condicions que han de confirmar les autoritats portuàries i el Govern estatal. A més, també s’han de contemplar les garanties de la qualitat i de la traçabilitat del producte.
El sindicat considera indispensable que es portin a terme tots aquests controls per als productes provinents de països tercers per evitar, entre altres qüestions, que aquest vi pugui ser reexportat com a europeu a altres països després d’haver-se beneficiat els importadors de les ajudes públiques de promoció.

8/1/2013

La Guía Gourmets 2013 ha referenciat 15 nous vins de la DO Montsant per sobre del 7 punts sobre 10, una puntuació que, d’acord amb el criteri d’aquesta guia, defineix els vins com a més que bons. A més, 5 d’aquests vins gaudeixen d’una menció especial, la de vins amb una “òptima relació qualitat preu”, un tret distintiu que sempre s’ha associat a la DO Montsant. 
Acúsitc 2010 (Acúsitc Celler) ha estat el vi de la DO Montsant més ben valorat en l’edició 2013 de la guia, amb una puntuació de 9,5. Aquesta nota el defineix com un vi excel·lent.  També s’han endut grans valoracions Brunus 2009 (Portal del Montsant), amb 9 punts, i Auditori 2009 (Acústic Celler), Clos d’Englora AV14 2005 (Baronia del Montsant) i Coca i Fitó 2009 (Coca i Fitó), amb punutacions superiors al 8,75.
A continuació us deixem la relació de nous vins referenciats a la Guía Gourmets 2013 amb valoració superior a 7 punts.
9,5 punts. Acústic ’10. (Acúsutic Celler). Òptima Relació Qualitat - Preu.
9 punts. Brunus ’09. (Portal del Montsant).
8,75 punts. Auditori ’09. (Acústic Celler). Clos d’Englora AV14 ’05. (Baronia del Montsant). Coca i Fitó ’09. (Coca i Fitó).
8,5 punts. Can Blau ’10. (Can Blau). Òptima Relació Qualitat - Preu. Estones ’10. (Vins de Mas Sersal). Òptima Relació Qualitat - Preu.
8,25 punts. Baboix ’08. (Buil & Giné). Bruberry ’08. (Portal del Montsant). Òptima Relació Qualitat - Preu.
8 punts.  Mas de Can Blau ’09. (Can Blau)
7,75 punts. Braó ’10. (Acústic Celler). Tros Negre ’09. (Alfredo Arribas). Castell de les Pinyeres ’08. (Celler el Masroig) Òptima Relació Qualitat - Preu.
7,25 punts. Laurona ’07. (Celler Laurona). Santbru ’08. (Portal del Montsant).

8/1/2013
Últim programa de Cupatges TV
Cupatges TV de nou al restaurant ABaC



8/1/2013
Universitat Rovira i Virgili. La universitat pública de Tarragona
La Universitat Rovira i Virgili ha organitzat un curs per a tots els que es vulguin professionalitzar en el món de la sumilleria.  La URV ja va impartir estudis per a la obtenció del Certificat Professional de Sommelier del 2005 al 2009. Després de quatre anys d'inactivitat s’ha tornat a ofertar aquesta docència degut a la demanda d’especialització que s’estava reclamant des del sector de la restauració i comercialització de vins i licors. Els seus objectius són donar als alumnes les eines i coneixements necessaris per a saber: Planificar establiments, àrees o departaments de servei i/o comercialització de begudes,vins i licors; organitzar els processos d'aprovisionament i compra; gestionar la correcta conservació dels vins i begudes; elaborar i dissenyar cartes de begudes, vins i licors, tant nacionals com internacionals, relacionant-les amb ofertes gastronòmiques i, finalment, realitzar el servei de begudes vins i licors, assessorant als clients.
Aquest curs d’extensió universitària consta de 240 hores lectives i pràctiques repartides en dos anys de gener a juny i en classes concentrades en un sol dia a la setmana. A més, d’una bona base en enologia i viticultura, que és el punt fort de la Universitat Rovira i Virgili, s’impartiran una amplia gamma de matèries necessàries per adquirir coneixement i nivell per a exercir de sommelier: geografia vitivinícola, destil·lats, productes, gestió, servei, etc.  L’inici d’aquest curs serà el pròxim dilluns 21 de gener i encara està obert el termini d’inscripcions. Per a tots els qui estiguin interessats, poden entrar en aquest enllaç amb la web de la universitat, on trobaran tota la informació del curs: 

8/1/2013
Vi-FRANC
La Denominació d’Origen Qualificada Priorat ha recollit més de 4,8 milions de quilos de raïm en la campanya de verema 2012. 
Aquest és el balanç de la darrera campanya que s'ha fet públic avui dimarts. En termes quantitatius, la verema d’enguany ha estat lleugerament inferior respecte a la producció del 2011: en total s’han produït 4.813.854 quilos, un volum similar al de la verema 2010. Quantitativament, la garnatxa negra i la carinyena (o samsó), les varietats recomanades en aquesta denominació d’origen, segueixen essent les grans protagonistes de la verema. La suma d’ambdues varietats representa un 63,73% del total de la producció d’enguany, un dels percentatges més elevats dels darrers anys (el 2011 el volum de garnatxa negra i carinyena respecte al total de la producció fou del 61,12% i, al 2010, del 59,30%). L’evolució del pes que aquestes varietats han tingut durant els darrers anys a la DOQ Priorat és el següent:
EVOLUCIÓ DEL PES DE LES VARIETATS RECOMANADES A LA DOQ PRIORAT                                                  DURANT ELS DARRERS ANYS (en %)


Varietat
any

2007
2008
2009
2010
2011
2012

Garnatxa negra
43,60%
45,84%
41,30%
38,10%
41,07%
42,12%

Carinyena
18,74%
18,91%
21,90%
21,20%
20,05%
21,61%

TOTAL
62,34%
64,75%
63,20%
59,30%
61,12%
63,73%

La importància de la garnatxa negra i la carinyena no és casual a la DOQ Priorat. La gran adaptabilitat d’aquestes varietats al sòl de llicorella i al clima s’evidencia encara més en anys secs com el que hem tingut enguany.
La poca pluviometria durant la primavera i l’estiu van afavorir que  la sanitat de la verema fos excel·lent. En aquest sentit, cal destacar que la pluja acumulada de gener a octubre a l’estació meteorològica de Torroja del Priorat fou de 366 l/m2. Fins a mitjans-finals d’agost no es va observar estrès hídric a la planta i el raïm va fer bé els diferents processos biològics. Aquest 2012 ha destacat per un decalatge important entre grau alcohòlic i maduració fenòlica. Aquesta diferència sembla que s’està accentuant als darrers anys i sembla ser que el grau accelera el seu increment durant l’agost i roman més estable durant setembre i octubre, cosa que permet una bona maduració del raïm.
Pel que fa als estadis fenològics en les diferents varietats i/o zones s’aprecià més diferència en funció de la zona que no pas en funció de la  varietat. Així, hi va haver fins a tres setmanes de diferència entre la Morera de Montsant i el Molar pel que fa a estadi fenològic. També cal tenir en compte la diferència d’alçada (100 metres d’alçada a la vinya més baixa al Molar respecte els 750 de la vinya més alta de la Morera de Montsant). Així, s’aprecià aproximadament una setmana de diferència  per cada 200 metres d’alçada.
La verema 2012 es va avançar lleugerament respecte d’altres anys a causa de la manca de pluges, les fortes calors i a l’elevat grau alcohòlic, entre altres factors. Cal destacar que la verema es va compactar en el temps, ja que la manca de pluges durant el mes de setembre va permetre que es desenvolupés sense interrupcions. El dia 20 d’agost s’iniciava la verema a la DOQ Priorat amb la varietat merlot a la zona del Lloar, i es va generalitzar  a partir de la segona quinzena de setembre a tota la denominació d’origen. A finals d’agost es començaven a veremar les varietats blanques i algunes de negres de cicle curt a les Solanes del Molar, zones baixes del Lloar i Gratallops, mentre que a mitjans-finals d’octubre només restaven per veremar algunes carinyenes i alguna garnatxa a les parts més altes i fresques de la DOQ Priorat.
Tot i que encara és aviat per a jutjar la qualitat de la verema del 2012, el president de la DOQ Priorat, Toni Alcover, ha apuntat que “gràcies a la complexitat de la DOQ Priorat, podem esperar grans vins a l’alçada del prestigi de la nostra denominació d’origen”. Pel que fa a les diferents varietats de raïm cal matisar que la garnatxa i la carinyena (les més representatives dels vins de la DOQ Priorat) van aguantar correctament l’estrès hídric. Gràcies a un millor comportament hidrodinàmic també s’observà una molt bona resistència a la sequera tant en les vinyes velles com en aquelles on s’hi practiquen mètodes de conreu del sòl.
Desglossament per varietats
La producció total de la verema 2012 ha estat de 4.813.854 quilos. Cal destacar que garnatxa i carinyena sumen quasi un 64% de la producció i que enguany aquestes varietats han demostrat estar molt ben adaptades i han ajudat a consolidar la producció total de la DOQ Priorat al voltant dels 5 milions de quilograms.

COLLITA 2012: DESGLOSSAMENT PER VARIETATS
Garnatxa negra
2.027.762
42,12%
Carinyena
1.040.224
21,61%
Cabernet sauvignon
604.356
12,55%
Sirà
506.866
10,53%
Merlot
339.685
7,06%
Garnatxa peluda
22.760
0,47%
Ull de llebre
20.059
0,42%
Cabernet franc
15.489
0,32%
Pinot noir
517
0,01%
Garnatxa blanca
136.804
2,84%
Macabeu
48.108
1,00%
Pedro Ximénez
20.582
0,43%
Viognier
14.419
0,30%
Pansal
7.410
0,15%
Moscatell d'Alexandria
3.845
0,08%
Picapoll blanc
2.644
0,05%
Moscatell de gra petit
1.607
0,03%
Chenin
717
0,01%
TOTAL
4.813.854
100%
TOTAL NEGRES
4.577.718
95,09%
TOTAL BLANQUES
236.136
4,91%

7/1/2013
Marques blanques: anàlisi de 23 referències i conclusions
L’augment, en els darrers temps, del segment de les anomenades “marques blanques” també és visible en el sector del cava, Especialment als linials de les grans superficies i els supermercats.  Hem analitzat l’oferta de 6 establiments, durant el mes de setembre de 2012, on hem trobat fins a 23 caves etiquetats com a marca blanca. Els caves més econòmics, Cabré i Sabaté Brut (Mercadona) i Castell del Llac Brut (Carrefour), ambdos a 1,65€. El preu mig dels caves ofertats en el conjunt d’establiments és de 3,33€.
CONCLUSIONS
Les dades que hem pogut presentar en aquest informe especial sobre el cava, tant a l’enquesta com en l’anàlisi de diferents qüestions de mercat, ens il·lustren la gran magnitud d’un sector insígnia per al país i la seva viticultura. No hi ha dubte sobre la qualitat del cava català amb tots els seus matisos, de la seva capacitat exportadora: es tracta d’un cas d’èxit que la conjuntura actual encara ha de fer que valorem més. Les grans magnituds del sector propicien, alhora, contradiccions evidents en funció de les necessitats de les diferents tipologies d’empresa que conviuen en una Denominació d’Origen tan peculiar. 
El sector del cava està en una cruïlla, que ha de resoldre qüestions fonamentals per al futur del prestigi del producte. Si el sector és prou generós per permetre la venda d’ampolles a públic final a 1,65 €, també ho hauria de ser per fer canvis substancials per incentivar el treball dels cellers que elaboren cava amb vocació de màxima qualitat. Actualment, l’únic premi que reben aquests cellers és la valoració puntual d’algun diari o crític estranger, expressant sorpresa per l’enorme qualitat d’alguns dels caves que s’elaboren a Catalunya. També caldrà ser molt més generós en el preu mínim que reben els viticultors pel raïm destinat a elaborar cava: és una despesa que en el futur esdevindrà un actiu per al prestigi del producte, i evitaria alguns casos de preus ridículs i contraproduents. 
A més, els cavistes catalans aguanten estoics ser l’excusa recurrent dels intolerants que criden al boicot comercial des d’Espanya, quan el concepte de “Cava Català”, “Cava del Penedès” o qualsevol altre esment de sentit comú no estan recollits en cap precepte regulador. És la paradoxa d’un error històric que no ha de ser etern.