7/1/2013
Marques blanques: anàlisi de 23 referències i conclusions
L’augment, en els darrers temps, del segment de les anomenades “marques blanques” també és visible en el sector del cava, Especialment als linials de les grans superficies i els supermercats. Hem analitzat l’oferta de 6 establiments, durant el mes de setembre de 2012, on hem trobat fins a 23 caves etiquetats com a marca blanca. Els caves més econòmics, Cabré i Sabaté Brut (Mercadona) i Castell del Llac Brut (Carrefour), ambdos a 1,65€. El preu mig dels caves ofertats en el conjunt d’establiments és de 3,33€.
CONCLUSIONS
Les dades que hem pogut presentar en aquest informe especial sobre el cava, tant a l’enquesta com en l’anàlisi de diferents qüestions de mercat, ens il·lustren la gran magnitud d’un sector insígnia per al país i la seva viticultura. No hi ha dubte sobre la qualitat del cava català amb tots els seus matisos, de la seva capacitat exportadora: es tracta d’un cas d’èxit que la conjuntura actual encara ha de fer que valorem més. Les grans magnituds del sector propicien, alhora, contradiccions evidents en funció de les necessitats de les diferents tipologies d’empresa que conviuen en una Denominació d’Origen tan peculiar.
El sector del cava està en una cruïlla, que ha de resoldre qüestions fonamentals per al futur del prestigi del producte. Si el sector és prou generós per permetre la venda d’ampolles a públic final a 1,65 €, també ho hauria de ser per fer canvis substancials per incentivar el treball dels cellers que elaboren cava amb vocació de màxima qualitat. Actualment, l’únic premi que reben aquests cellers és la valoració puntual d’algun diari o crític estranger, expressant sorpresa per l’enorme qualitat d’alguns dels caves que s’elaboren a Catalunya. També caldrà ser molt més generós en el preu mínim que reben els viticultors pel raïm destinat a elaborar cava: és una despesa que en el futur esdevindrà un actiu per al prestigi del producte, i evitaria alguns casos de preus ridículs i contraproduents.
A més, els cavistes catalans aguanten estoics ser l’excusa recurrent dels intolerants que criden al boicot comercial des d’Espanya, quan el concepte de “Cava Català”, “Cava del Penedès” o qualsevol altre esment de sentit comú no estan recollits en cap precepte regulador. És la paradoxa d’un error històric que no ha de ser etern.