2/2/2013
Heu sentit a parlar del Consell Regulador del Vi Rosat? I del Consell Regulador del Macabeu Fermentat en Bóta? Oi que no?
Hi ha vi de moltes menes. Hi ha vi blanc, negre, de panses, de criança, fortificat, escumós, de maceració carbònica, dolç, de gel,... De totes les il·limitades variacions del vi, només n'hi ha una que posseeixi un "Consell Regulador". Ja sabeu quina. Quan ho intento pensar fredament, amb lògica estricta, no ho entenc.
La creació de la DO Cava —no és realment una DO, però tothom en diu així— va ser un nyap i sempre que fas un nyap saps que tard o d'hora acabarà fent aigües per totes bandes. A mi, com a consumidor, aquesta DO no em serveix per a res. És cert que em garanteix un cert procediment d'elaboració, però això és ben poc, massa poc.
Si em limito a allò que és essencial, el que jo voldria que una etiqueta em donés és només això:
Informació sobre l'origen geogràfic del raïm, les varietats i el mètode de vinificació.
Que un determinat organisme em garanteixi que la informació del punt anterior és veraç.
El punt 2 seria responsabilitat de les DO. És clar que una DO és una organització que pot fer — ha de fer — fa — hauria de fer — moltes més coses, a nivell intern dels seus membres i a nivell de promoció dels seus productes. Però de cara al consumidor els dos únics punts que són essencials són els 1 i 2 anteriors. Dit així, no entenc què hi pinta la DO Cava. No entenc que el vi que es fa pel mètode del cava pugui estar deslligat completament del concepte de territorialitat.
Als punts 1 i 2 d'abans encara n'hi podríem afegir un tercer, força transcendent, que és el de la garantia d'una qualitat mínima exigible als vins de cada DO concreta i de cada tipologia concreta.
Potser sí que, finalment, ha arribat el moment que les DO entrin amb autoritat en el món del vi escumós d'alta qualitat. Aquests dies hi ha coses que es belluguen, però jo no sóc capaç de predir si arribaran a bon port. Ho desitjo de veres. Tinc ganes que se superi aquesta estranya i espúria dicotomia vi–cava, que tanta gent ha acabat assumint con la cosa més natural del món, com si diguéssim vi–cervesa. Tinc ganes que el nostre vi escumós d'alta qualitat —com tot el nostre vi de qualitat— se'ns presenti amb una indicació clara i inequívoca dels seus orígens, de les vinyes i els terrers concrets on ha nascut.
I aquest desig de fidelitat als orígens em porta a fer esment que fa ja prou temps que és absolutament peremptori procedir a admetre —i potenciar— les indicacions geogràfiques "en cascada", del tipus Priorat > Porrera > la Garranxa > Vinya de la Tena o també Empordà > Serra de l'Albera > Cantallops > Vinya de S'Alou —per posar dos exemples, una mica aleatoris.

2/2/2013
Els elaboradors d’escumosos emparats per la DO penedès es van reunir la setmana passada amb la voluntat de debatre “cap on volem tirar”. Afirma Sergi Colet “el que volem és fer un vi escumós (que s'ha de batejar) d'alta qualitat, on les normes de joc siguin molt estrictes, i així els grans volums (de baixos preus) no puguin accedir a jugar aquesta lliga”. Entre els punts que es van tocar a la reunió destaca la voluntat de “fer canviar el reglament del vins escumosos Penedès”. Es vol passar d’una criança mínima de 12 mesos (el cava són 9 mesos) a 15 mesos  o sigui, tots els vins escumosos Penedès seran, com a mínim, Reserva). Els escumosos emparats per la DO Penedès no poden ser Gran Reserva, ja que aquesta qualificació va quedar blindada per la DO Cava. No obstant això, segons es confirma des del Consell Regulador de la DO Penedès, es vol buscar un nom identificador per als escumosos amb més llarga criança de la DO Penedès.
També es vol posar anyada a totes les ampolles, posar data de desgorjament a totes les ampolles. També es pretén que sigui la primera DO d'escumosos del món on tots els escumosos produïts siguin ecològics. S’és conscient, no obstant això, que cal un temps de tres anys d’adaptació dels productors que estan en procés de conversió. A la reunió hi van assistir, també, representants de cellers elaboradors de cava com ara Huguet de Can Feixes o Gramona. Sergi Colet no té dubtes que el procés que han iniciat “no te marxa enrera”.
Per la seva banda, el director del Consell Regulador de la DO Penedès, Francesc Olivella, ha manifestat en declaracions fetes a aquest bloc que els canvis que s’estan estudiant, la reforma del reglament i el plec de condicions, podrien posar-se en marxa en un període de mig any. 

2/2/2013
El Bar à Vins de la Fàbrica Moritz ((Ronda Sant Antoni, 41, de Barcelona) posa en marxa el pròxim dilluns Rendez-vous. Seran “unes trobades informals” on es podran tastar gratuïtament els vins que el convidat de cada setmana hagi seleccionat, conversar-hi en un entorn distès i compartir punts de vista amb d'altres companys del sector. Al final de cada sessió es sortejarà una ampolla magnum signada pel convidat de cada setmana entre tots els assistents. Comencen el dilluns 4 de Febrer amb la parella Sara Perez i René Barbier fill. Ayala els defineix com “actors principals en el naixement d'una nova generació de viticultors i elaboradors arrelats al territori. La Sara dirigeix Clos Martinet, en René Clos Mogador i junts el projecte comú Venus La Universal". Les properes sessions seran amb Tomàs Cusiné (11.02), Ramon Pardas (18.02) i Telmo Rodríguez (25.02). No cal reserva.

29/1/2013
Més idees novedoses
Freixenet proposa tastos virtuals
Dijous 31 primer tast
  

El proper dijous a les 20 h Freixenet procedirà a través de la seva web a la transmissió en directe d'un tast virtual dirigit pel seu director tècnic Josep Buján. 
El tast està pensat per qualsevol tipus de nivell dels participants. Aquests, s'hauran de fer amb les ampolles de cava, que en aquesta primera edició seran el Cuvée DS 2007 i el Malvasia 2001. La durada prevista de l'esdeveniment és d'una hora i els participants podran envia les seves preguntes a socialmedia@freixenet.es
Recordem que tastos virtuals, d'una manera més lúdica, ja se'n havien fet en el programa "En clau de vi". Celebrem aquesta nova iniciativa.

28/1/2013
Creativitat al poder. Com ens plau de veure cada dia noves idees 
El Celler Devinssi és un petit celler artesanal situat a Gratallops, DOQ Priorat. Josep Roca, el seu propietari i elaborador dels vins segueix buscant nous camins per arribar al públic aficionat al vi. Avui el Josep ens comenta el projecte d’apadrinament de vinyes a les seves finques prioratines.
D’on prové el vi “apadrinat” que oferiu?
De fet, la finca per la qual comencen els primers apadrinaments té la seva història peculiar. És un coster vell de samsó que ja té una edat de més de 80 anys. Havia viscut uns quants anys d’abandonament quan vaig iniciar a treballar-hi, per tant el primer que tocava fer és recuperar-la. Era una aposta per la qualitat de la vinya vella, cosa que al final et retorna la cura que li fas. Els vells ceps tenen arrels molt profundes i saben aguantar molt bé en aquest clima dur i calorós del Priorat. De fet, totes les nostres finques participen en l’apadrinament.
Com va aparèixer, doncs, aquesta idea d’oferir els apadrinaments de vinyes?
Al 2000 va ser la el començament d’aquest camí. Volíem oferir els nostres vins DOQ Priorat i visites al celler amb una altra perspectiva. En moltes cultures el vi acompanya els moments d’alegria, de celebració entre familiars i amics. És un aliment que s’associa amb el plaer i emocions positives. Per tant, resulta que és un regal molt adequat. Per tant, l’apadrinament de vinyes és un regal, però no és simplement vi. Té un valor afegit.
Com ara?
Per exemple, inclou un missatge mensual que li enviem al padrí o padrina amb una foto actualitzada de la finca i li expliquem els canvis que han viscut les plantes. Que si s’han podat, si s’han adobat, que si s’apropa la verema... Les notícies del celler, tot el que està relacionat amb el turisme del vi. Per descomptat, el regal inclou una visita a la vinya per a dues persones.
És a dir, els padrins reben un regal que és una caixa de vi + un newsletter + una visita al celler...?
Sí, una visita al celler i a la vinya. Òbviament, quan venen aquí volen visitar la finca, es fan fotos amb les plantes apadrinades...
Tenen plantes assignades? Planta per planta?
Sí, perquè considerem que és important que el padrí o la padrina que de vegades viu a uns milers de quilòmetres d’aquí tingui un producte màximament personalitzat. Quan van a la vinya, no els diem “qualsevulla d’aquestes és teva”, no. Per tant, els padrins sempre saben el número de la planta. Li n’enviem fotos al primer missatge. A més, els números dels ceps figuren als carnets dels padrins.
O sigui tenen un carnet? És com si fos un club?
És clar. Totes tres fórmules d’apadrinament parteixen d’una petita caixeta que conté un certificat – carnet del padrí, una explicació de la missió del padrí i un trosset de llicorella, la pedra abundant en les vinyes del Priorat. La caixa de vi pot arribar-hi de seguida (perquè qui regala vol entregar els vins amb la caixeta), o bé la hi enviem després. També no són pocs els casos quan els padrins venen a recollir la caixa de vi aquí a Gratallops. Així aprofiten per conèixer la zona i visitar la vinya.
Són tres fórmules, en funció de què?
En funció dels vins que componen el regal. Per tant, tenen preus diferents. La fórmula A, per exemple, inclou una ampolla de “Rocapoll”, el vi de la vila de Gratallops que prové precisament de la finca vella recuperada, i cinc ampolles d’“Il·lia”, amb el qual vaig començar el projecte del Celler Devinssi al 2000.
I per quines contrades viuen els padrins de vinya?
Vam començar pel mercat de proximitat, aquí a Catalunya i després ens van arribar persones de molts llocs d’Europa: Alemanya, França, Bèlgica, Rússia... El club es va ampliant. Per tant, aquest projecte s’anirà desenvolupant. Tinc moltes idees en aquest sentit. En el fons crec que tant la creativitat humana com el potencial d’una zona vitivinícola tan exclusiva com és el Priorat són vitals per poder arribar al comprador final.

28/1/2013
foto
La Ribera del Duero ha estat guardonada amb el premi Wine Star Award com a Millor Regió Vinícola de l'any 2012. Un premi que atorga Wine Enthusiast Magazine i al que optaven també en aquesta edició Napa Valley (EUA), Capi Winelands (Sud-àfrica), Valle de Walla Walla (EUA) i Valle del Loira (França).
Ribera del Duero ha rebut el suport del jurat d'aquests prestigiosos premis, considerat els Oscar del món del vi, que conformen editors, crítics i periodistes vinculats a aquesta revista, capdavantera en informació enológica. Aquests experts destaquen de la Denominació d'Origen la seva “històrica i tradicional manera d'extreure la major expressió del raïm Tempranillo” i reconeixen les grans possibilitats dels vins ribereños als mercats internacionals i la projecció que ha aconseguit la regió.

27/1/2013
El sensacional Lafou. Els Amelers 2011, del projecte a la Terra Alta de Roqueta Origen Comercial que dirigeix Ramon Roqueta, s’ha endut l’única gran medalla d’or, pel que fa als vins catalans i i de l'estat espanyol, de la primera edició del Concurs International Grenaches du Monde. Aquesta garnatxa blanca és un vi rodó, fruitós (préssec i albercoc), floral, amb greix i volum, amb profunditat. 
De Perpinyà s’han endut medalla d’or els priorat La Basseta 2010 de Bodegas Mas Alta,  SA, Creueta de Scala Dei 2010 de Cellers Scala Dei SA i el Terra Alta Señora Carmen 2010 de Vins del Tros. Les medalles de plata, també pel que fa als vins catalans, han estat per al Montsant Castell de Falset Garnatxa blanca 2010 d’Agricola Falset-Marça, per al Terra Alta Diorama Garnatxa blanca 2011 de Bodegas Pinord SA, per al Montsant Cabrida Garnatxa Vinyes Velles 2009 del Celler de Capçanes ISC SCCL, per al Priorat Coma Vella 2008 de Viticultors Mas d'en Gil, per al DO Catalunya Don Elias 2011 de Direct Wines LTD (La Vinicola de Gandesa SL), per al Penedès Finca Viladellops 2009 de Viladellops Vinícola SL, per al Montsant Furvus 2009 de Vinyes Domènech, SCP, per al Priorat Tosalet Vinyes Velles 2011 Vinnico Export SL i pel Montsant Etim Verema Tardana 2011 d’Agricola Falset-Marçà.  
Segons l’organització, aquest concurs internacional té com a objectiu “reunir les diferents categories de vins produïts a partir de les garnatxes d’arreu del món i distingir-ne les millors produccions. Es tracta d'una primera trobada per a donar a conèixer i a promocionar aquests vins per a que els seus autors obtinguin major reconeixement internacional”. El concurs ha estat obert a totes les categories de vins: escumosos, tranquils, fortificats, vins dolços naturals, vins de licor...

24/1/2013
Noves iniciatives enoturístiques
Les Caves Vilarnau de Sant Sadurní d’Anoia (Espiells) ofereixen, el pròxim 3 de febrer, poder conèixer de la mà del seu viticultor com fer la poda a les vinyes. En acabar la visita, es podrà gaudir d'un complert esmorzar de calçotada i cava. S’ofereix una visita al celler i un tast de tres dels seus caves amb un petit maridatge.  També s’ofereix un esmorzar complet de calçots amb butifarra feta amb vergues de chardonnay acabades de podar, cava i cafè.

24/1/2013
Ja s’hi han associat una trentena d’empreses, entre les quals hi ha allotjaments, cellers, restaurants i fins i tot agències de viatgesAquesta iniciativa (privada al 100%) arriba justament quan es compleixen 25 anys de l’obertura de la primera casa rural que hi va haver a la comarca. 
Una trentena d’empreses del Priorat (entre els quals hi ha allotjaments rurals, cellers, restaurants, molins d’oli, empreses de guiatge i agències de viatges) han decidit constituir plegats l’Associació Priorat Enoturisme de cara a unir esforços en la millora i promoció de l’oferta turística de la comarca. Entre d’altres objectius, la iniciativa busca aglutinar tota l’oferta turística de la comarca sota la marca Priorat Enoturisme, aprofitant la tendència creixent d’aquest tipus de turisme i el potencial del Priorat en aquest terreny.
La iniciativa d’agrupar sota un únic paraigua tots aquells agents que, al Priorat, impulsen l’enoturisme i el turisme rural ha partit dels allotjaments rurals, fins ara constituïts en l’Associació de Petits Hotels i Cases Rurals del Priorat.
La seva idea no és cap altra que generar complicitats amb altres sectors per acabar creant un producte turístic innovador que sigui més competitiu, que permeti prolongar les estades i adaptar les estratègies de promoció i comercialització als nous escenaris turístics, cada cop més canviants.
L’estratègia de posicionament al mercat d’aquesta nova entitat privada consistirà en la creació d’experiències enoturístiques innovadores que ofereixin una nova manera de conèixer el Priorat, els vins, la gastronomia i el seu paisatge. Tot plegat passa per potenciar la venda online a través d’un portal propi de referència, on sigui possible contractar i fer reserves en allotjaments, restaurants, activitats, visites a cellers, paquets de cap de setmana, tastos de vins i olis i tot l’ampli ventall de l’oferta dissenyada. Un cop l’entitat ja s’ha constituït, la idea és tenir les primeres ofertes i la plataforma online en marxa a la primavera.
En aquests moments, la inscripció a l’associació Priorat Enoturisme segueix oberta a tots aquells agents de la comarca que treballen en l’enoturisme i vulguin sumar-se a la iniciativa en un moment en què el turisme rural es planteja els reptes d’arribar a nous mercats i de desestacionalitzar la demanda.
LLISTA D’EMPRESES ASSOCIADES: CAL TORNER, EL BROGIT, CELLER EL MASROIG, PORTAL DEL PRIORAT, SANGENÍS I VAQUÉ, VINICOLA DEL PRIORAT, MAS DEL SALIN, CAL PORXO, BUIL & GINÉ, BURGOS PORTA, MAS D’EN GREGORI, TORRES, EL CAIRAT, HOTEL SPORT, MAS TRUCAFORT, MOLÍ MIRÓ CUBELLS, CELLER DE CAPÇANES, POPULETUS, CAL PORRERÀ, CAL LLOP, MAS FIGUERES, MAS ARDÈVOL, CAL GIRALT, CAL COMPTE, HOTELET ELS PÀMPOLS, CA LA LOLA, CA L’ALEIXA, CELLER COOPERATIU DE FALSET, CAN PEIRÍ, APARTAMENTS TURÍSTICIS BARONIA

24/1/2013
Unió de Pagesos s’ha adherit a la Plataforma Aturem el Fracking, entitat que s’oposa al procediment d’extracció de gas i petroli del subsòl mitjançant la injecció a pressió d’algun material en el terreny, generalment aigua amb sorra i productes químics, i que pot comportar, entre altres conseqüències, la contaminació dels aqüífers i atmosfèrica i moviments sísmics. El Consell Nacional d’Unió de Pagesos va aprovar el passat 12 de gener adherir-se a la plataforma considerant que el fracking (fractura hidràulica) suposarà una nova agressió a l’espai agrari ja que utilitzarà sòl ara dedicat a l’activitat agrícola, degradarà el paisatge i competirà per l’aigua. A més, aquesta activitat extractiva, per a la qual el Govern català ja n’ha autoritzat sondejos, comportarà l’augment de freqüentació en les zones on s’obrin pous, les infraestructures lligades a aquesta activitat i la utilització de tècniques i productes que perjudiquen el medi.
L’acord de Govern d’autorització a fer prospeccions no regula el procediment que s’ha de seguir per fer-les en les finques privades, encara que sí queda recollit en la llei d’expropiació forçosa. Aquesta, que data del 1954, estableix que el propietari ha de permetre que es realitzin els treballs però s’ha d’haver tramitat prèviament el procediment d’ocupació temporal. D’altra banda, la llei 18/2001 d’Orientació agrària contempla que el Departament d’Agricultura ha d’emetre un informe vinculant i previ sobre els efectes que els projectes poden ocasionar en el funcionament normal de l’activitat de les explotacions agràries que puguin resultar afectades.

23/1/2013

El projecte de recerca per recuperar varietats ancestrals va començar l'any 1980, quan un viticultor va contactar amb Torres per notificar la troballa, entre els seus ceps, d'una varietat que no aconseguia identificar. Es tractava de la garró, que, després de sobreviure miraculosament a la filoxera, “va poder adaptar-se a les condicions climàtiques actuals i fins i tot va arribar a tenir un potencial enològic diferencial amb el qual elaborar vins únics.” Va ser el punt de partida “d'un dels capítols més apassionants de la història de Torres”, un projecte en marxa que els ha portat a rastrejar i a recuperar 32 varietats de raïm oblidades, de les quals tan sol vuit han estat registrades per posseir un bon potencial enològic. 
La nova varietat es va trobar al setembre de 1998 en el terme municipal de Querol, poble del que ha rebut el seu nom.  Aquest descobriment ha permès recuperar una varietat única que presenta un índex de polifenols totals (IPT) d'entre 100 i 120m, tenint en compte que l'índex normal està entre 65 i 85 IPT. Això fa que la Querol es trobi a la franja superior del grup de varietats amb major poder antioxidant. D'altra banda, la seva flor no és hermafrodita com passa en la majoria de ceps vinífers, sinó femenina. Aquesta característica es reflecteix en la menor grandària dels seus grans de raïm i en les seves qualitats organolèptiques. Els vins elaborats a partir del raïm Querol són, segons Torres, intensos i fruiters en la seva joventut i, amb el temps en ampolla, presenten notes de llorer i fruita confitada. En boca resulten concentrats, amplis i amb molt nervi.  Jo, que he tingut la sort de tastar aquesta varietat en diverses ocasions i anyades, en puc donar fe.
El programa de recuperació de varietats ancestrals dissenyat per Torres es caracteritza per “una metodologia rigorosa, l'ús de tècniques innovadores i l'esforç d'un gran equip d'experts. Passen molts anys fins que s'han completat amb èxit les 5 fases del programa: Cerca de varietats; identificació i categorització; valoració del potencial enològico; sanejament i reproducció de la planta i, finalment, adaptació al camp”·

22/1/2013
Un article sense desperdici de Jaume Aguadé
Imagineu que us presenten uns quants vins i esperen que sigueu capaços d'ordenar-los segons la seva qualitat. Potser aquesta responsabilitat us causarà neguit? Tindreu basarda d'equivocar-vos? De fer el ridícul?
Imagineu que els vins que us demanen que valoreu són aquests:
Destrankis 2009
L'Argatà 2008
Furvus 2008
Marfil Molt Dolç 2003
Clos Maria 2007
Quin és el millor?
La solució d'aquest repte és ben senzilla: ordeneu-los com us sembli. Tant se val! Si, per exemple, els heu ordenat de la manera com els he escrit aquí dalt —on el "millor" és el Destrankis i el "pitjor" és el Clos Maria— haureu coincidit amb els tastadors de la Guia de Vins de Catalunya. Ja aneu sobre segur! Si, en canvi, els ordeneu completament al revés:
Clos Maria 2007
Marfil Molt Dolç 2003
Furvus 2008
L'Argatà 2008
Destrankis 2009
...també aneu bé: haureu coincidit amb els tastadors de la Guia Peñín que, curiosament, puntuen aquests mateixos vins en l'ordre exactament invers al de la Guia de Vins de Catalunya: El Destrankis rep 90 punts, L'Argatà en rep 91 i així successivament fins el Clos Maria que és, per a la gent d'en Peñín, el millor dels sis i rep una puntuació de 94 punts.
Passem a la següent prova: Si us trobeu en el dilema d'haver d'escollir entre el Ramon Roqueta Ull de Llebre 2010 i el Vall Llach 2009, quin heu de triar si voleu encertar-la? Dubteu? Bé, consulteu les guies! La guia Peñín us dirà que tant se val un com l'altre: ex aequo! 86 punts a cadascun(*). En canvi, la guia Proensa us dirà que el Vall Llach 2009 és un vi immens que està a punt de tocar la perfecció: 98 punts sobre 100! Oi que és sorprenent?
Ara bé, aquesta mateixa guia Proensa us farà dubtar entre un Celler Batlle 2001 i un Borsao 3 Picos 2009 perquè, com que per aquesta guia tots dos es situen als 89 punts, no sabreu quin heu de preferir.
I si us pregunten: Què us sembla Les Eres 2004? Aquí ho teniu més difícil, perquè si us refieu de l'autoritat d'en Parker, que puntua aquest vi amb els mateixos 94 punts del Le Méal 2001 de Chapoutier, l'haureu de lloar llargament. Però si més aviat sou seguidors de la guia verda d'en Peñín, que puntua Les Eres 2004 amb els mateixos 88 punts que l'Ipsis 2010, aleshores potser hauríeu d'arrufar una mica el nas i aixecar les celles en senyal de displicència.
Ja ho veieu: Tants caps, tants barrets. Només cadascú pot ser jutge de les seves pròpies sensacions. I això potser ja és dir massa! En paraules d'en Raimon:
"No has de fer cas — de cap consell — d'aquest tampoc!"
[(*)PS: Això dels 86 punts d'en Peñín al Vall Llach 2009 és el que en diuen "un cas com un cabàs"!]

22/1/2013
Dimecres 23 de gener a les 16 h, a la Sala de Graus de la Facultat d'Enologia de la URV, tindrà lloc l'acte en el qual es farà públic el nom del guanyador/a de la II Beca Covides (2012-13). Aquesta beca premia amb una dotació de 1.800 € el millor estudiant del Màster d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili per cursar un quadrimestre a la Facultat d’Enologia de la Universitat Bordeaux-Segalen de Burdeus (França). COVIDES i la URV organitzen en conjunt aquesta beca, després de la signatura del conveni de col·laboració el 27 de setembre de 2011, amb l´objectiu de fomentar l´intercanvi d´informació i el desenvolupament d´activitats referentes a la recerca i el desenvolupament de la producció dels vins i caves catalans.
A les 16.15 h. tindrà lloc la conferència: "Saccharomyces yeast and hybrids in enology: molecular typing, ecology and biotechnological potentials", a càrrec d'Isabelle Masneuf de la Universitat de Burdeus.

21/1/2013
Les sequeres que sofreix l'estat espanyol són cada vegada més intenses i llargues, segons revela una investigació de el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El treball, que ha estat publicat en la revista Hydrology and Earth System Sciences, ha analitzat l'evolució dels dèficits hídrics en la Península Ibèrica entre 1945 i 2005.
foto
De les 187 conques de drenatge peninsulars estudiades, les sequeres més intenses i de major durada (catalogades per sobre dels cinc anys), es concentren en el centre i sud peninsular: Tajo, Xúquer, Guadiana i Guadalquivir. En aquesta zona, la seva durada màxima s'ha incrementat des dels 15 mesos de dèficit hídric continuat (en les primeres dècades de l'estudi) fins als més de 60 mesos de durada registrats durant el gran episodi sec de la dècada dels anys 90.
Per la seva banda, les conques del Duero i del Segura, són les úniques que han experimentat un lleuger descens en la intensitat i durada de les sequeres que sofreixen.
L'investigador de l'Institut Pirinenc del CSIC Sergio Vicente, que ha dirigit l'estudi, considera que “la cada vegada més recurrent successió d'episodis de sequera en la Península Ibèrica pot resultar en una major vulnerabilitat de la societat davant aquest risc natural”.

21/1/2013

El celler, que es trasllada a Raimat i Sant Sadurní d’Anoia, obté una facturació de 20,5 milions
Com ja va fer anteriorment amb Rondell, el Grup Codorniu ha decidit tancar ara el seu històric celler Masia Bach i traslladar la seva producció, les seves marques i plantilla al seu celler de la DO Costers del Segre, Raimat, i a les caves de Sant Sadurní d’Anoia. S’al·leguen raons de “eficiència econòmica”, i no es descarta la possibilitat que acabin venent les instal·lacions i vinyes. Apunten que actualment s’està  “a l’espera de decidir el futur” d’aquest celler-mansió d’estil noucentista. El tancament es va anunciar dilluns passat a la vintena de treballadors d’aquest celler de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), que ja en l’última verema no van entrar raïm negre. Des de Codorniu s’afirma que, malgrat el tancament, es mantindran els contractes amb els viticultors que venien proveint-los.
El celler va facturar en l’últim any fiscal, 2011/2012, un total de 20,5 milions d’euros, amb una quota del mercat espanyol del 1,5% en vins amb DO (un 3,4% a Catalunya) i del 5,6% en caves. La major part dels vins i caves de Bach es venen en el mercat nacional, principalment a Catalunya i en el canal d’alimentació. Només un 4% de la seva producció s’exporta, principalment a Alemanya, Regne Unit i Bèlgica. Els seus vins es comercialitzen emparats per les denominacions d’origen Penedès i Catalunya. Compten amb una desena de referències entre vins i caves.
El celler-mansió de Bach va començar a erigir-se en 1918. L’obra es va realitzar sota la direcció de l’arquitecte Josep María Sala, qui abans d’iniciar la construcció va recórrer les principals zones de producció vinícola d’Itàlia i França per buscar models en què reflectir-se. La història de Bach es remunta, no obstant això, a 1915, quan els germans Pere i Ramón Bach i Escopet es van traslladar a Sant Esteve Sesrovires des de Barcelona i van adquirir la finca Ca Estrada, els antecedents de la qual daten del segle XVIII. Gràcies als beneficis obtinguts amb el comerç del cotó, els germans Bach van invertir en la posada en marxa d’un celler. A poc a poc van adquirir noves finques, fins a sumar una extensió de 365 hectàrees. Originàriament la seva cava ja tenia 95 metres de longitud. Després de l’adquisició de Bach per part del Grup Codorniu, en 1975, es van realitzar diverses ampliacions i remodelacions que van donar la seva forma actual al celler situat en la carretera de Martorell a Capellades. En 1988, l’arquitecte Domingo Triay va projectar una nova sala d’embotellat i expedició, i en el 2001 es va construir una sala de bótes.
Aquesta no és una bona notícia ni pel sector, ni per l'enoturisme, ja que suposa posar el cadenat a una joia noucentista.

18/1/2013
VITEC
El Parc Tecnològic del Vi (VITEC) ha rebut una subvenció de 451.000 euros del programa INNPACTO 2012 del Ministeri d’Economia i Competitivitat, per dur a terme un projecte de recerca pioner a l’Estat que permetrà elaborar, obtenir i comercialitzar vins lliures de diòxid de sofre (VINNOSO2). El projecte s’impulsa amb Bodegas Roda (La Rioja), Adegas Valmiñor (Rías Baixas) i Agrovin S.A. el principal fabricant i distribuïdor de productes enològics de l’estat. En total, el projecte ha rebut un finançament superior als 2.000.000 d’euros.
Es tracta del desenvolupament d'un itinerari enològic –el conjunt d'operacions del procés d'elaboració del vi- mitjançant l'aplicació de tecnologies disponibles en el sector agroalimentari i dels coneixements que ja existeixen en el sector vitivinícola. Aquesta recerca, que comença ara i culminarà el 2015, ha de permetre reduir o eliminar el diòxid de sofre del vi, garantir la seva qualitat sensorial, la seva estabilitat microbiològica i evitar l'oxidació química dels vins, entre d'altres.
Es tracta d'eliminar l'addició de sulfits i mantenir la qualitat del producte per evitar els efectes negatius dels sulfits. Per aconseguir-ho, s'avalua la funció del diòxid de sofre en les fases de vinificació, emmagatzematge i embotellat i proposa productes i procediments alternatius.
Actualment es troben al mercat alguns vins sense diòxid de sofre (sulfit) afegit, principalment procedents de l'anomenada viticultura i enologia biodinàmica, centrada en el calendari astronòmic i en l'elaboració de preparats vegetals i minerals. A data d'avui, però, pràcticament no existeixen vins elaborats de manera convencional que no afegeixin diòxid de sofre en el procés d'elaboració, ja que és el millor producte actualment disponible per preservar la qualitat del producte, davant de problemes microbiològics o d'oxidació. La culminació del projecte implicarà obtenir i comercialitzar un nou producte no existent actualment al mercat, un vi negre de Tempranillo i un vi blanc d'Albarinyo lliures de sulfits, per respondre a les necessitats d'un mercat cada vegada més exigent en qüestions relacionades amb la salut i el benestar.
Els sulfits
L'anhídrid sulfurós, o diòxid de sofre, antioxidant I-220 o SO2, es genera naturalment en el procés de fermentació alcohòlica per part dels llevats, i a més, és l'additiu més utilitzat en el procés vinificació. Inhibeix el creixement dels microorganismes i protegeix al vi d'oxidacions químiques i enzimàtiques. A més, el sofre protegeix les aromes, elimina el caràcter pla dels vins i evita els canvis de color del vi.
No obstant això, el diòxid de sofre presenta alguns efectes negatius. Si s'excedeix la dosi de 20 mg/l, comença a ser perceptible a nivell olfactiu, deixant una desagradable olor a sofre en el vi. Però el principal problema és que el diòxid de sofre pot arribar a produir reaccions al·lèrgiques en algunes persones. Per aquest motiu és obligatori declarar en l'etiquetatge la presència de diòxid de sofre mitjançant l'expressió "conté sulfits". Actualment, però, no hi ha un producte alternatiu al diòxid de sofre en l'elaboració convencional de vins. Per aquest motiu, la cerca d'alternatives que permetin la disminució o eliminació del diòxid de sofre és una de les prioritats per molts cellers i investigadors i governs.
Les empreses participants en el projecte han mantingut prèviament col·laboracions amb VITEC gràcies a les quals han permès fixar les bases del present projecte.
El programa INNPACTO
El finançament per desenvolupar aquest projecte els propers tres anys prové del programa INNPACTO, que convoca el Ministeri d'Economia i Competitivitat, un programa que dóna suport a projectes orientats a fomentar i finançar la cooperació entre empreses i organismes d'investigació en línies de R+D+i que siguin competitives.

18/1/2013
El resveratrol que hi ha al vi elimina fins un 97% de les cèl·lules tumorals del càncer de pròstata
Investigadors de la Universitat de Missouri han descobert que el compost present al vi negre, el resveratrol, podria ser clau per eliminar el càncer de pròstata, tot facilitant el tractament amb radiació, augmentant les possibilitats d'una recuperació completa dels diferents tumors, inclosos els més agressius. 
En aquets estudi es va introduir aquest componen en les cèl·lules tumorals, tot descobrint que fins un 97% d'aquestes cèl·lues havien mort. 
En anteriors estudis, s'havia assenyalat que el resveratrol provoca qe les cèl·lules tumorals siguin més sensibles a la quimioteràpia i l'objectiu d'aquesta investigació era descobrir si tenia el mateix efecte que la radioteràpia.
El descobriment d'aquesta investigació ha estat que l'ús del resveratrol pot reduir a la meitat la tassa dels tumors a l'intestí, prevenint així l'aparició del càncer.
La professora Karen Brown, de la Universitat de Leicester del Regne Unit i autora de l'estudi, va comentar que una vegada obtinguts aquests resultats, s'havia de seguir investigant com actua el resveratrol en les cèl·lules humanes.  
Aquest estudi es va presentar a la conferència internacional Resveratrol 2012, en la qual es van exposar els avançaments més recents d'aquest component. 
Els resultats van ser publicats a Journal of Cancer Andrology & Science i Fivin ho ha fet públic.

18/1/2013
Una vintena de sommeliers i xefs de reconeguts i exclusius restaurants i hotels de Mònaco van participar el passat dimecres en un tast de vins de la DO Montsant a les instal·lacions del Parc Tecnològic del Vi de Falset, VITEC. 
Un per un, els cellers Mas d’en Canonge, Baronia del Montsant, Comunica, Orto Vins i Alfredo Arribas van anar presentant els seus vins, amb acurades referències a les varietats, sòls, elaboracions i criances, davant d’aquests integrants de l’Asociacion Monégasque de la Sommellerie.
Cal tenir present que Mònaco, i també França, són mercats oberts a noves propostes que els cellers de la DO Montsant volen aprofitar. En aquest cas, posicionant-se en restaurants i hotels de prestigi interessats per la bona relació qualitat-preu dels vins de la DO i també per les referències més exclusives dels seus cellers.
El tast d’ahir s’inclou en el “wine tour” que aquests participants de l’Asociacion Monégasque de la Sommellerie estan fent per la comarca del Priorat, de la mà de l’empresa Vinos Ibéricos & Luxibérica. La seva estada a la comarca també els ha permès ja visitar alguns cellers de la DO Montsant

17/1/2013
Entra en vigor el Reglament 432/2012 sobre declaracions autoritzades de propietats saludables dels aliments
El passat 14 de desembre va entrar el vigor el Reglament Europeu 432/2012 de 16 de maig pel qual s'estableix una llista de declaracions autoritzades de propietats saludables dels aliments diferents de les relatives a la reducció del risc de malaltia i al desenvolupament i la salut dels nens. Una veritable fita que, segons assenyala Interprofessional de l'Oli d'Oliva Español, tracta de donar resposta a una pregunta que amb freqüència es plantegen els consumidors: Què hi ha de debò quan es publicitan suposades virtuts saludables dels aliments?
foto
Des del 14 de desembre, tan sols es podran publicitar aquestes virtuts i indicar-les en l'etiquetatge si apareixen en el llistat d'al·legacions que recull aquest Reglament. 
La Comissió Europea ha optat per no recollir en el Reglament aliments concrets (excepte en casos molt concrets) per centrar-se tan sols en els compostos actius presents en ells. Així trobem vitamines, minerals, àcids grassos, etc.
No ha estat diferent en el cas dels olis d'oliva. El Reglament reconeix fins a tres al·legacions que es podran utilitzar en la comunicació comercial del producte, en atenció a les virtuts saludables de tres elements presents en la seva composició:
1. La substitució de greixos saturats per greixos insaturats en la dieta contribueix a mantenir nivells de normals de colesterol sanguini. L'àcid oleic és un greix insaturat. Però per entendre realment quins efectes concrets té l'àcid oleic hem recorregut a un expert investigador en la matèria, José López Miranda. “Avui dia hi ha un fet que és irrebatible i és que l'ésser humà ha de consumir la mínima quantitat de greixos saturats possibles (presents fonamentalment en els aliments d'origen animal), la mínima. Si interpretem bé aquesta al·legació, la qual cosa ens està dient és: substitueixin vostès els greixos saturats per altres greixos insaturats. Ho hem de fer a força de substitució amb olis rics en àcid oleic. L'àcid oleic és un component fonamental dels olis d'oliva (entre el 55% el 83% de la seva composició d'àcids grassos).
2. Els polifenoles de l'oli d'oliva contribueixen a la protecció dels lípids de la sang enfront del dany oxidatiu. “El que ve a dir aquesta al·legació és que l'oli d'oliva té uns components minoritaris, fonamentalment compostos fenòlics, que protegeixen a la partícula LDL de l'oxidació. No s'induiria el dipòsit d'aquesta partícula de colesterol en les nostres artèries que és el que fa que es produeixi l'arteriosclerosis, el substrat sobre el qual es desenvolupen totes les malalties cardiovasculars”. El Reglament aclareix que els efectes beneficis s'aconsegueixen a partir d'una dosi diària de 20 grams d'oli d'oliva verge. 
3. La vitamina I contribueix a la protecció de les cèl·lules enfront del dany oxidatiu. “Avui dia sabem que un altre dels compostos naturals que és extraordinàriament ric en vitamina I és l'oli d'oliva i per tant també protegeix del dany oxidatiu, no només de les partícules LDL (colesterol “dolent”) sinó també de la pròpia cèl·lula protegint la deterioració de l'endoteli, tot el que és la paret vascular. 
Fa gairebé 60 anys que els científics van encunyar el terme Dieta Mediterrània, una forma de menjar saludable sempre lligada als olis d'oliva. Al llarg d'aquestes sis dècades equips d'investigadors de tot el món han anat desentranyant els efectes concrets sobre la salut i els mecanismes que els fan possibles. “El model d'alimentació mediterrània, ric en oli d'oliva, primer, millora el perfil lipoproteic; segon, redueix les xifres de tensió arterial; tercer, redueix el fenomen d'inflamació vascular; quart, millora la disfunció de les nostres artèries, del nostre endoteli; cinquè, redueix l'oxidació; sisè, millora paràmetres d'oxidació en general; millora el risc de desenvolupar diabetis i síndrome metabòlica, millora la malaltia metabòlica. És a dir, té un ampli ventall d'efectes saludables, que ens fan que els metges hàgim d'optar per ell, com un dels models més saludables que existeixen”, afirma José López Miranda.

16/1/2013
Són múltiples les aplicacions per a mòbils intel·ligents que ensenyen i aclareixen conceptes enològics
Malgrat la crisi, els espanyols som els europeus que més gastem en telèfons intel·ligents. Segons l'informe anual de Telefónica, 6 milions d'internautes estan permanentment connectats a la xarxa gràcies a un mòbil. 
En aquest terbolí tecnològic són moltes les aplicacions que poden fer la vida una mica més fàcil pel que fa a la gastronomia i l’enologia. Fer les primeres passes enològiques està en el palmell de la mà, gràcies a la gran varietat d'aplicacions (gratis i de pagament) disponibles en les diferents plataformes mòbils. La informació és poder i les aplicacions relacionades amb el món del vi ajuden a gaudir de l'acompanyament d'un bon vi i a perdre-li la por a la matèria enològica.
L'aplicació Vinos y Bodegas de España, fa un recorregut per tots aquests vins que poden trobar-se al nostre país. A més, el seu motor de cerca permet filtrar per tipus de vi, nom de celler i regió. La Guia Repsol Vinos destaca per ser una guia offline, de manera que pot consultar-se sense necessitat d'estar connectat a Internet. En el seu directori, es guarden un total d'1.450 vins i 655 cellers de tota Espanya. Aquells que la descarreguin podran trobar una fitxa individualitzada de cada vi amb tast, qualificació, origen i preu. També es pot instal·lar la Guia de Vinos Gourmets, que compta amb 5.000 vins registrats, però crida l'atenció pel seu catàleg de tendes i el seu calendari de festes relacionades amb el vi més importants del nostre país. 
Pels menys entesos, Hello Vino  és la solució. Es tracta d'una aplicació per Iphone i Android que recomana vins depenent dels gustos personals o del menjar que es vagi a prendre, també reconeix les etiquetes del vi per mitjà d'una fotografia per mostrar una valoració. Perquè el preu no ho és tot, l’app Vinos y Añadas Mundial  recull informació sobre la qualitat de les collites segons l'any i la DO. A més, traspassa fronteres i no només es queda a Espanya, sino que també recull cellers i denominacions d'Austràlia, Amèrica del Nord o Sud-àfrica. Una vegada el coneixement del vi és més o menys ampli, es necessita una forma de classificació, en Mis Vinos  poden guardar-se llistats de favorits amb tots els detalls del vi escollit (foto, tipus de raïm, preu, DO, celler, etc.) per convertir el mòbil en una llibreta personal de vins. Si els dubtes sorgeixen a casa, a l'hora de servir-ho i una vegada s'ha escollit l'ampolla, amb Vino Mobile  resulta senzill calcular quant de temps ha d'estar l'ampolla refredant-se. 
El desconeixement sobre el vi ja no és una excusa si es té com aliat un mòbil intel·ligent. 

16/1/2013
Cupatges prepara una edició especial per al número 50
Cupatges arriba al número 50, i amb motiu d'aquest fet està preparant un número especial.
La idea és publicar un reportatge que repassi aquesta última dècada de vida de Cupatges, tot relacionant-los amb aquells fets més destacats que han tingut lloc dins el sector. I ho volen fer amb la col·laboració de tots aquells que al llarg d'aquest període han estat al seu costat i han seguit ben d'aprop les seves passes.
Per això demanen als cellers que esmentin en dues línies alguna fita important que hi hagi esdevingut durant aquesta darrera dècada i que hagi estat representativa dins el sector. 

16/1/2013
Homogeneïtzar el mesurament en l'assaig de la força d'extracció del tap de suro
La investigació, promoguda per Cork, es fonamentarà en la millora i manteniment dels estàndards de qualitat d'aquest tancament.

La iniciativa Cork, agrupació de patronals i institucions del sector surer espanyol, promou l'assaig de força d'extracció (força necessària per extreure un tap d'una ampolla) liderat i presentat per l'Icsuro, una de les seves institucions adherides. Tot i que el conjunt de l'assaig està normalitzat, el seu mesurament, part essencial de l'anàlisi de la força d'extracció, és diferent en funció del país on es realitza.
La creixent globalització del mercat del vi fa més necessari que mai consensuar un mateix mètode de mesurament per a tots els mercats. En aquest context, l'Icsuro està desenvolupant el primer exercici comparatiu a nivell internacional de l'assaig de força d'extracció per a vins tranquils.
Actualment, els països participants en l'assaig són França, Portugal, Xile i Espanya, i els organismes que participen del projecte abasten tant a cellers, com a empreses sureres, laboratoris i centres d'investigació públics i privats.
La indústria del surocompta amb innovadors processos per aconseguir que el seu producte arribi al consumidor en condicions excel·lents. En aquest sentit, el paràmetre de la força d'extracció és crític, i per al seu control s'han de tenir en compte diversos factors contemplats en el protocol internacional desenvolupat per l'Icsuro.
El portaveu de la iniciativa, Manel Pretel, explica “El transport de les ampolles, els canvis de temperatura, el moviment en general, fa que les condicions del vi i del tap variïn. El tap viatja de la fàbrica al celler, i del celler, ja tapat, a tothom. Per això, el canvi de condicions ambientals pot afectar al tractament superficial del tap, que és el que li dóna la força d'extracció adequada”. L'objectiu d'aquest assaig col·lectiu pretén estandarditzar els paràmetres de mesura d'extracció i proporcionar així una eina a tots els laboratoris participants per assegurar la qualitat hegemònica dels resultats obtinguts.
Els exercicis internacionals de comparació són fonamentals per mantenir i demostrar la competència tècnica dels laboratoris. Segons Manel Pretel, la necessitat de confiança constant en l'acompliment dels laboratoris no només és essencial per al laboratori i els seus clients sinó també per les altres parts interessades, com les autoritats reguladores o d'acreditació de laboratoris.
Els productes acabats estan subjectes a un exhaustiu test de laboratori que abasta les següents àrees: anàlisi visual, el control del grau d'humitat, les dimensions (espessor i diàmetre), el control d'oxidant residual, l'anàlisi d'anisoles extraïbles (TCA), l'anàlisi microbiològica, la capil·laritat, l'anàlisi d'estanqueïtat, l'elasticitat/recuperació dimensional, la força d'extracció dels taps de suro, i l'anàlisi sensorial.
En aquest sentit, el sector surer s'ha acte-imposat un sistema de bones pràctiques taperas: el Systecode, que garanteix que tot el procés de fabricació d'un tap de suro s'ajusti a unes regles imposades per tècnics i experts independents que van a confirmar les condicions òptimes de fabricació del producte. La certificació Systecode s'atorga mitjançant auditorias anuals per part d'un organisme extern, que certifica la qualitat del producte així com la qualitat en el procés.

16/1/2013
66 restaurants participen a les VII jornades gastronòmiques del vi d'Alella
Durant tot el mes de març, del dia 1 al 31, s’organitzaran les VIII Jornades Gastronòmiques del vi DO Alella, que aglutina els municipis partíceps d’aquesta denominació d’orígen com Alella, Cabrils Masnou, Premià de Mar o tiana entre molts d’altres. Seixanta-sis restaurants de divuit municipis del Maresme i el Vallès Oriental ofereixen durant tot el mes de març les seves propostes culinàries harmonitzades amb vins de la DO Alella.
Després que l’any passat el Consorci DO Alella prengués el relleu de l’organització de l’esdeveniment, l’edició d’enguany es presenta com la més important. L’objectiu de les Jornades és contribuir que els ciutadans prenguin consciència d’aquest territori. Més informació: www.doalella.cat.


15/1/2013
Vidirecte.cat. Nova botiga digital de venda de vi català
Recentment s’ha posat en marxa la botiga digital de venda de vi català Vidirecte.cat. Els seus promotors, que han anunciat una próxima presentació pública, afirmen que “més enllà de la vessant comercial, la botiga disposa d'un espai de notícies i aviat d'agenda on donarem cabuda a les informacions que, d'acord amb la filosofia del portal, promoguin els diferents agents que formen part del sector del vi, la gastronomia, el moviment slow, etc.” Afegeixen que “d'aquesta manera, contribuïrem a divulgar també la cultura del vi”. Envien les comandes directament a casa dels clients de forma gratuïta, i afirmen que guarden l’estoc climatitzat, “en les millors condicions”. Entre les ofertes que fan a la botiga, productes que anuncien que es poden comprar directament a l'elaborador, destaquen el que anomenen vins de proximitat, de quilòmetre zero. S'hi inclouen productes elaborats a partir de vinya pròpia i d’altres amb vins aliens a l’elaborador. També diuen que ofereixen "productes especials a preu d'oferta", i un sumiller dóna consells per maridar plats. Ofereixen tant vins i caves com cerveses i licors. Ara, això sí, la comanda mínima és de 30 euros.

14/1/2013

Dos estudis recents posicionen la DO Penedès dins de les 4 DO’s més reconegudes en diferents aspectes tant a nivell espanyol com internacional. El primer estudi, ha estat realitzat per Cupatges i s’ha basat en una enquesta sobre vins catalans a 50 periodistes internacionals especialitzats i membres de la FIJEV (Federació Internacional de Periodistes i Escriptors del Vi i Espirituosos). La denominació d’Origen Penedès està dins les 4 DO’s més conegudes i més ben valorades per la seva qualitat general en l’oferta dels seus vins. El segon, és un informe de mitjans titulat ‘La comunicación en la Industria del Vino’. realitzat per Castro Galiana (consultora experat en mitjans i comunicació empresarial). En aquest cas, a l’estudi hi entren totes les DO’s de l’estat espanyol i s’analitza l’aparició de les diferents do’s en premsa durant el 2012, eliminant les insercions publicitàries. La Denominació d’Origen Penedès segueix estant en les 4 primeres posicions, formant part de les que van ocupar més de la meitat  de la informació i imatge sobre vins i cellers projectada durant el 2012 a la premsa diaria espanyola de paper.
Des de la Denominació d’Origen Penedès es destaca la importància d’aquests resultats “tenint en compte que les dades de comercialització indiquen que les vendes dels vins Penedès en % es reparteixen en un 25% internacional i el reste a l’estat espanyol, i que d’aquest 75% restant, el 82 es troba a Catalunya”. Amb tot això, el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, remarca que “aquests estudis reflecteixen que els vins Penedès s’estan reconeixent com a vins d’alta qualitat arreu del món, i són especialment bons si tenim en compte que el gruix de la inversió del departament de marketing i comunicació de la DO Penedès es concentra en el mercat català”.