dBalears (ara)
El vi és avui una de les begudes més comunes a les taules de les llars de la Mediterrània. Però aquest beuratge ens ve d’enrere i suposà una aliment “exclusiu” per a una part dels pobladors de la Mallorca posttalaiòtica. No debades, foren els púnics i després els romans els qui l’introduïren a les comunitats prehistòriques de l’Illa.
El jaciment de Montuïri és l’escenari de la recerca de Lara Gelabert, fonamentada a estudiar les àmfores trobades en el recinte des de l’època dels foners fins als romans. Aquests àmfores eren les que contenien la preuada beguda, que a mesura que passaven els segles de cada vegada tenia una presència més extensa, tot i ser un “producte de luxe”.
Si els antics grecs consideraven el vi com un element bàsic de la vida domèstica, a Son Fornés en l’època posttalaiòtica (a partir del segle III aC) aquest líquid era més aviat escàs. Segons Lara Gelabert, en un període de 200 anys “en trobaríem uns 660 litres, cosa que suposaria entre 4,5 i 6 centilitres anuals per persona”.
A partir de l’ocupació del 123, la situació canvià i la introducció del vi es féu un poc més extensa amb els romans. “En aquest període disposarien entre 25 i 34 centilitres per persona anuals, cosa que per nosaltres seria gairebé una llauna de refresc”.
Així doncs, cal pensar que una llauna de vi anual per persona no té res a veure amb la imatge més comuna que es té dels romans del temps clàssic. A més, Gelabert va un poc més enllà i cerca la procedència d’aquest vi que, en era posttalaiòtica arribava dels púnics, mentre que en el moment clàssic la petjada del vi és itàlica.
“Aquí no teníem res per exportar, i l’únic que podríem dir que s’exportava eren els foners. Cal afegir-hi que no hi havia moneda, per la qual cosa la recompensa perquè els foners anassin a lluitar com a mercenaris podia ser el vi”, afegeix Gelabert. Així mateix, recordà que en aquell temps per arribar a Son Fornés s’havien de menester tres dies en carro.
Les estimacions realitzades per l’arqueològa de la UAB s’han fet basant-se en les àmfores trobades al jaciment de Son Fornés i les ha relacionades amb les d’altres indrets. Assegura que el vi “era un producte exogen i molt preuat”.