20/12/2013
Vitisfere Iberoamérica,
reproduïa recentment un article de Elisabetta Tosi a la web Mille Vigne. Tot i els nombrosos errors de l'original, creiem interessant posar-ne un resum:
Ens dirigíem a la sisena edició de la Digital Wine Communicators Conference, el congrés internacional dels comunicadors del vi en web, aquest any allotjat a Logronyo, a la Rioja. Allà vam participar en un tour d'exploració per les denominacions del Priorat i Montsant al costat d'un grup de participants de la conferència de diverses nacionalitats. Passem tres dies immersos en una realitat vitivinícola i productiva que ens va permetre visitar més de 15 cellers i tastar un nombre considerable d'etiquetes.
El re-descobriment d'aquestes dues denominacions pertany a la història recent, però aquestes àrees vitivinícoles eren conegudes ja en temps dels romans. Les dues van ser disseminades de vinyes sobretot pels monjos cartoixans del Monestir de Escala Dei (1163).
La bellesa d'aquestes terres i les seves peculiaritats climàtiques i geològiques van convèncer els monjos que era una terra beneïda per conrear el raïm. Durant els anys següents, fins a 1800, la terra va desenvolupar la seva producció i els vins eren, sobretot, enviats a l'estranger. Al segle XIX el monestir va ser destruït i els monjos es van dispersar, de manera que la viticultura va entrar en crisi.
La fortuna vitivinícola del Priorat modern es remunta a la dècada dels 80, quan un grup de joves enòlegs (Alvaro Palacio, René Barbier, Carlos Pastrana i Josep Lluís Pérez) es van adonar del potencial d'aquesta terra i van decidir produir un vi negre d'altíssima qualitat.
A partir d'aquest moment l'àrea conèixer una extraordinària i progressiva fortuna que a dia d'avui compta amb 618 cultivadors i 96 cellers . A partir de 1900 hectàrees de vi de cada vinya (a Monsant n'hi ha més de 2000), es produeixen una mitjana de 30 mil hectolitres de vi cada any.
Gràcies als elogis de la crítica internacional, sobretot de la crítica nord-americana, els vins del Priorat han guanyat en pocs anys l'estima del món sencer i han aconseguit una posició de referència per a la producció espanyola.
L'èxit planetari de certes etiquetes -com el "Clos Mogador" de René Barbier, o "L'Ermita" d'Álvaro Palacios- ha aconseguit dues formulacions: per al món Priorat és sinònim d'intensitat i color, potència i alcohol, a més de representar la unicitat del seu territori.
La major peculiaritat de la zona són les seves terres: un dels pocs sòls vitivinícoles del món que té una reacció sub- àcida, dominat per roques metamòrfiques riques en quarsita que pel seu color gris ombrívol s'anomena "llicorella".
Prevalen les varietats negres: les autòctones garnatxa negra, garnatxa peluda, carinyena, ull de llebre i els internacionals merlot, syrah, cabernet sauvignon i cabernet franc. Entre els blancs hi garnatxa blanca i macabeu, Pedro Ximenez, chardonnay i una mica de chenin.
L'orografia domina la viticultura de les dues àrees: els sistemes de criança i les instal·lacions han hagut d' adaptar-se als declivis i al sòl pobre de matèria orgànica i rica en minerals.
El rendiment és escàs i les veremes manuals, amb una selecció dels raïms molt estricta i de grans encara més rigorosa. Passejant pels cellers durant la verema podem trobar que es descarten de vegades fins al 50 % de la collita. "Hem d'actuar així si volem aconseguir productes de qualitat" sosté el portaveu de Ferrer-Bobet, empresa del poble de Porrera.
El preu mitjà dels vins oscil·la entre els 8 i els 10 euros per ampolla, encara que les millors etiquetes superen els 200 euros.
El mercat japonès i la crítica anglosaxona demanen molt aquests vins. Les empreses estan orgulloses de l'estima internacional.
Nombrosos joves i dones participen a la gestió de les empreses. No són poques les enòlogues, cellereres i propietàries d'empreses vinícoles que representen una generació en creixement. La majoria d'elles confessa que encara "estan experimentant ".
.jpg)
