1/6/2015
Resum: Jaume Domènech (Falset, 1953) és la veu dels 60 cellers que conformen la DO Montsant, l’última família de vins que s’ha constituït a Catalunya. Presideix la DO des de la seva creació l’any 2001, però ja està a punt d’acomiadar-se del càrrec per passar a ser el nou alcalde de Falset com a representant d’un partit local (Independents per Falset).  Per què van decidir independitzar-se de la DO Tarragona, a la qual pertanyien fins al 2001? Va ser un procés intern que va néixer entorn de les fires del vi de Falset. En principi s’havia parlat d’integrar-nos a la DO Priorat, però vam acabar agafant un camí propi i ha sigut encertat perquè tenim realitats vinícoles diferents, amb quatre tipus de sòl que donen característiques pròpies als nostres vins. Quin forat s’ha fet al mercat?
D’entrada vam començar a vendre sobretot a l’estranger, i només el 25% de les nostres ampolles es venien a Catalunya. El Consell Regulador de la Denominació d’Origen ens va posar el repte d’incrementar les vendes a Catalunya i vam concentrar-hi esforços, que han donat resultat perquè ara ja estem al 50% entre el que venem aquí i a fora. ¿L’orientació a l’exportació va ser una aposta fugint de la competència interna? El sector del vi està molt atomitzat i dividit en moltes DO, cada regió té la seva. Els espanyols són molt més xovinistes que els catalans, en això ens diferenciem. Ells són com els francesos, que consumeixen molt el producte de la seva zona. Així que era un mercat molt difícil d’abordar i vam començar l’exportació, que avui també té sentit ja per motius polítics. ¿El procés afecta la imatge dels vins catalans a la resta de l’Estat? Genera rebuig. Hi ha comercials que em diuen que a Espanya ja no hi van perquè quan senten que és un vi català els tanquen les portes. Això no vol dir que no hi hagi mercats molt concrets, com en el cas de Madrid, més cosmopolites i oberts a més diversitat de productes, però són molt minoritaris i representen només el 2% de les vendes de la DO Montsant. ¿Aconsellaria a algú obrir un celler i sumar-se a aquest projecte? Obrir un celler vol gust i ganes. Les traves que hi posa l’administració són moltes: que si impostos especials per a l’alcohol, que si taxes, permisos... La normativa és tan estricte que desanima a qualsevol. I no només per obrir un celler, parlo en general. Amb la burocràcia administrativa que tenim, hi hauria d’haver el triple d’aturats, ja que no només costa engegar un celler, també costa establir-se com a autònom, engegar un projecte emprenedor del tipus que sigui. Potser pot fer alguna cosa per alleugerir aquestes càrregues des del consistori de Falset. Ho intentaré amb ganes, però entre tots et posen la por al cos. Si signes alguna cosa o et saltes una normativa hi ha risc que acabis topant amb càrrecs de prevaricació. ¿Els joves perceben el sector com una activitat moderna? La modernitat ha arribat als cellers i el factor dinamitzador clau ha sigut l’Escola d’Enologia de Falset, d’on surten joves que transformen la mentalitat dels negocis. També hi ha joves que havien marxat i que tornen, perquè, per guanyar mil euros i malviure a fora, potser val la pena tornar a casa a treballar la terra i fer vi, ja sigui pel seu compte o per dur-lo a la cooperativa.