La nova aposta d'Alimentària en el sector del vi

Vinorum Think 2016
Alimentaria inclourà l'espai Vinorum Think on es desvetllaran les últimes novetats del sector, els vins espanyols que estan marcant tendència i els secrets per entrar en mercats clau com l'asiàtic de la mà de prestigiosos experts, crítics de vi, enòlegs, masters of wine, sommeliers i xefs que realitzaran xerrades, tasts i demostracions culinàries.

Vinorum Think es un renovat espai de reflexió i divulgació del vi espanyol que reunirà més d'una trentena d'experts nacionals i internacionals, amb l'objectiu d'estudiar l'estat actual i el potencial del vi espanyol al mercat internacional, així com les seves harmonies amb la millor gastronomia.

Vinorum Think 2016

Entre els grans noms del vi que estaran en Vinorum Think figuren el crític d'escumosos més important del món, Tom Stevenson; la fundadora del concurs de vins referent a Àsia, Debra Meiburg; el fundador i el director de la Guia Peñín dels Vins d'Espanya, José Peñín i Carlos González, respectivament; el director de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi, Rafael del Rey; així com representants de mitjans de comunicació internacionals com The Wine Advocate i Robertparker, entre d'altres.

D'altra banda, hi haurà sessions de showcooking i maridatge dirigides per reconeguts xefs del país acompanyats de sommeliers per mostrar com la gastronomia es converteix en el principal canal d'expressió del vi i eficaç aliat per a la seva promoció. Hi participaran Guillermo Cruz, millor Sommelier d'Espanya el 2014; Ferran Centelles, ex sommelier del Bulli; Teresa Gutiérrez, xef de Azafrán; o Xavier Pellicer, antiga mà dreta de Santi Santamaria.

Al pabelló 3 de la Fira dins de Intervin

Cinc consells bàsics sobre els defectes del vi

27/2/2016
Margalida Ripoll i Ferrer
Xavi Nolla és sommelier del grup Codorníu i forma part del panell de tast professional que està creant l’INCAVI.
Quan li demanem pels defectes del vi, riu i ens recorda que ell i d’altres professionals del mateix panell de tast es reuneixen cada setmana des de fa prop d’un any (i calculen que encara els queden prop de dos anys més) només per a entrenar-se en l’anàlisi, la identificació i la valoració dels defectes del vi. Per tant queda clar que no és cosa senzilla. Això sí, en el plànol professional. 
Ara bé, ell té clar que hi ha certs consells bàsics que tothom pot aplicar i que ajuden a entendre què és un defecte, que no ho és i si cal que ens preocupem quan detectem alguna cosa que ens sobta. I sobretot recorda que els professional tenen uns coneixements i una responsabilitats, però els consumidros no. I d’aquests últims no s’espera que siguin Masters of Wine (la més alta formació en el món del vi) sinó simplement que gaudeixin del vi que estan bevent. Així doncs, aquests són els seus cinc consells:

Que l’olor de suro no ens faci qüestionar el vi
L’olor de suro és del suro, no és del del vi. Així, si quan obriu una ampolla a casa o a un restaurant notem una olor com d’humitat, de cartró mullat, com de fongs, fins i tot com de cova, podem dir que aquell vi no està bé. I amb tota normalitat hem d’agafar l’ampolla i tornar-la al cambrer o a la botiga i "ningú ha de qüestionar res, perquè això", diu Xavi Nolla, "és una loteria i no depèn del vi". Si la botiga i el restaurant ho fan bé, us han de canviar l’ampolla i ja seran ells els que s’encarregaran de comunicar-ho a qui pertoqui. I la nova ampolla no hauria de tenir olor de tap, perquè les probabilitat de trobar un vi amb aquest defecte són baixes. Per tant mai descarteu un vi per aquesta raó. 
a responable de l’olor estranya és una molècula que es diu TCA, tricloroanisol, i la seva olor és tant potent que si en tiréssim un didal dins una piscina olímpica, tota l’aigua en faria pudor.

No descartem d’entrada un vi que faci olor d’ous podrits
Diu el Xavi Nolla que a més d’ous podrits, l’olor pot ser de col bollida o com de medicament fort. Un vi així l’hem d’agafar i decantar-lo. És a dir, l’hem de passar d’una ampolla a una altra perquè hi passi l’aire, o bé l’hem de posar a la copa i l’hem de fer girar perquè s’oxigeni. Si fem això i l’olor desapareix, endavant, el vi és bo. Si fent aquestes operacions, l’olor persisteix, descartem-lo. El vi no està bé.
Del fet que provoca aquest tipus d’olors se’n diu reducció. Vol dir que ha estat en una mena de càmbra inert on no hi ha entrat l’oxigen, com si no hi hagués passat el temps. 

Desconfieu de l’excés de dolçor
Si preneu un vi a copes i quan el beveu noteu que és excessivament dolç, com de melmelada, que té un punt massa empalagós o un gust de fruita molt intens, en Xavi Nolla ens recomana que el descartem. Segurament, diu "aquest vi fa uns dies que està obert i per tant ja no és, ni el que l’elaborador volia ni el que tu volies com a consumidor". Cal demanar que ens el canviin. 

Tot i que el vi hagi precipitat, o tingui baixos no el descarteu sense tastar-lo
Hi ha vins que quan els destapem tenen una mena de cristalls al tap, o al cul de l’ampolla i n’hi ha d’altres, sobretot els negres, que tenen pòsits. D’entrada aquests elements sòlids no fan bon efecte, però el sommelier que hem consultar té molt clar que això no ens ha de condicionar per res. O si de cas ha de ser per apreciar més el vi i la seva manera d’elaborar-lo. Nolla recorda que "la presència d’alguns d’aquests elements, dels cristalls, o dels baixos, només ens indica que és un vi sobre el que s’hi ha intervingut poc, no se l’ha trasbalsat, o filtrat. Ha estat poc manipulat". El seu consell és que no se’n faci cas i que el tastem com qualsevol altre. Si ens agrada endavant i sinó fora, però en cap cas l’hauríem de descartar per això. 

L’oxidació en sí mateixa no és un defecte sempre
Nolla assegura que no sempre es parla en propietat sobre l’oxidació. Amb el diccionari a la mà oxidar, vol dir estar en contacte amb l’oxigen i això a priori no sempre és negatiu. Si obrim una ampolla d’un vi jove i notem que el color és molt apagat, o excessivament marronós, en el cas dels negres, o daurat excessivament fosc en el cas dels blancs, potser alguna cosa no està bé. Segurament ha estat massa exposat a l’oxigen per una mala elaboració o perquè el tap no ha fet la seva funció i l’ha fet malbé. De fet, seria com el vi de l’ampolla oberta de fa dies. I els aromes que ens indicarien el mateix serien els que apuntàvem abans, un excés de dolçor, de melmelada.
El  sommelier però, creu que val la pena recordar que “hi ha vins en el que l’oxidació és primordial i que al final en un vi vell, aquest procés hi juga un paper fonamental per tal de fer-lo evolucionar”. 

Nolla és un gran defensor de la desmitificació del vi. "El vi no ens ha de fer por ni els professional hem de allunyar a la gent del vi, perquè el que volem és que tothom en begui i el disfruti intensament". I ens avança a vadevi.cat que prepara per aquest mes de març uns tastos en els que només es treballaran els sentits, on es miraran, s’oloraran i es tastaran vins, però també es tocaran i s’escoltaran. 

L’Institut Català del Suro i l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya col·laboren amb la URV

26/2/2016
L’ICSuro, l’AECORK i la URV, a través de la Facultat d’Enologia, promouran el coneixement sobre el tapament dels vins i caves amb taps de suro. El dilluns 22 de febrer s’ha signat un conveni de col·laboració a tres bandes al Rectorat, a Tarragona.
D'esquerra a dreta Albert Hereu, de l'ICSuro, el rector de la URV Josep Anton Ferré, Joan J. Puig d'AECORK i Joan Miquel Canals, degà de la Facultat d'Enologia.
Albert Hereu, director gerent de l’Institut Català del Suro (ICSuro), Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), i el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Josep Anton Ferré, han signat un conveni de col·laboració a la tarda al Rectorat, a Tarragona.
L’ICSuro és un consorci públic-privat que té com a missió promoure el desenvolupament de tota la cadena de valor del sector surer català; l’AECORK és l’associació d’empresaris, ubicada a Catalunya, que aglutina empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials. I la URV, com a Universitat, està dedicada a la docència, a la recerca i a la extensió universitària.

V Edició del Concurs BlocDOCat

La DO Catalunya presenta un divertit vídeo promocional
Cupatges
El concurs incorpora una tercera i nova categoria: Millor Fotografia d’Instagram: maridatges amb #Vicatalà
La Denominació d’Origen Catalunya convoca una nova edició del Concurs BlocDOCat, que enguany celebra la seva 5a edició. El concurs, que té lloc bianualment, té com a objectiu premiar iniciatives particulars que busquen difondre els valors del món del vi i la viticultura a través de blocs i xarxes socials.
Per commemorar aquesta 5à edició, la DO Catalunya ha comptat amb la col·laboració de 5 reconeguts professionals del sector: Joan Gómez Pallarès, Ramon Francàs, Josep Sucarrats, Ferran Centelles i Empar Moliner. Els 5 protagonitzen l’espot de la DO per promocionar aquesta nova edició del concurs, un espot inspirat en el cinema mut dels anys 20 i amb molts gestos de complicitat amb tot allò que envolta el món del vi.
Aquest any, a més, el concurs ve carregat de novetats. A les categories de Millor Bloc Vitivinícola Català i Millor Post sobre #Vicatalà amb Denominació d’Origen fet fora de Catalunya, se suma aquest any una nova categoria, més enfocada a les xarxes socials: Millor Fotografia d’Instagram: maridatges amb #Vicatalà. 
 

Beure vi amb moderació aporta beneficis per la salut

20/2/2016
Dr. Ramon Estruch
Cupatges
El vi forma part de la nostra història i de la nostra cultura des de temps immemorials. En els últims anys diferents estudis científics han demostrat que el vi conté diversos components que actuen en benefici de l'organisme humà, i conseqüentment s'ha comprovat que el consum moderat de vi aporta aspectes beneficiosos per a la salut, especialment per prevenir moltes malalties cròniques, entre elles les cardiovasculars, la causa més freqüent de mort al món desenvolupat.
FIVIN és un organisme dedicat a la recerca dels efectes del consum moderat de vi sobre la salut, com a part essencial de la dieta mediterrània i sempre tenint en compte les circumstàncies personals de cada individu com el pes, gènere, herència i antecedents.
El vi ha de ser considerat com un aliment clau de la Dieta Mediterrània, que sempre ha de ser consumit amb moderació i acompanyant als menjars. D'aquí, que s'hagi inclòs dins de la piràmide nutricional, un aliment tal com expressa la Llei 24/2003 del 10 de juliol de la vinya i el vi. El consum moderat i regular de vi és un factor cultural present en un gran nombre de societats, sobretot en les mediterrànies, que juntament amb una alimentació rica i equilibrada podria explicar per què moltes zones situades al voltant del mar Mediterrani com l'illa d'Icària a Grècia o de Sardenya a Itàlia reuneixen el major elevat nombre de centenaris de tot el món.
Des que l'investigador Ancel Keys de Minnesota va publicar els resultats de l'estudi dels Set Països en el qual es va observar que la mortalitat per malaltia coronària dels països mediterranis era molt inferior a la dels països del Nord d'Europa i fins i tot els Estats Units d'Amèrica, s'han publicat nombrosos estudis en els quals es demostra que la Dieta Mediterrània i els seus principals components com l'oli d'oliva i el vi és el patró d'alimentació amb majors efectes protectors enfront de les malalties cardiovasculars. De fet, s'ha calculat que més de 20% de l'efecte protector de la dieta Mediterrània es deu al fet que aquesta inclou un consum moderat de vi. Es recomana un consum de, dues copes de vi al dia per als homes i una copa al dia per a les dones, amb els menjars, sempre que la persona no pateixi cap malaltia o condició que contraindiqui tal consum.
En els últims 30 anys s'han realitzat nombrosos estudis epidemiològics que han analitzat la relació entre la dosi d'alcohol consumida al dia i la incidència de malalties cardiovasculars o diabetis per exemple. En la majoria d'elles s'ha observat que aquesta relació segueix una corba en “J” (jota), és a dir, que els consumidors moderats tenen una menor incidència d'aquestes malalties que les persones abstèmies i per descomptat molt menor que les persones amb consums més elevats. Quan s'analitza també la relació del consum de les begudes alcohòliques amb la mortalitat global, és a dir, mortalitat per qualsevol causa, la relació segueix mantenint la forma de “J”. Per això, són moltes les evidències científiques que indiquen que el consum moderat d'alcohol en general i de vi en particular té un efecte protector sobre la salut.
Part de l'efecte protector del vi prové del seu contingut alcohòlic, però una altra part prové dels components no alcohòlics que conté i entre ells mereix destacar-se els polifenols, dels quals el més conegut és el resveratrol. Aquestes són composts bioactius que sintetitzen les plantes per protegir-se del sol, les plagues i també la sequera.
L'ésser humà en ingerir aquestes substàncies també adquireix part de la protecció que confereixen a les plantes. Això explica que també el vi desalcoholitzat, és a dir, sense alcohol, també tingui un efecte protector sobre el sistema cardiovascular i així s'ha comprovat que redueix la pressió arterial i millora la sensibilitat a la insulina, disminuint el risc de diabetis.
http://pasionycaracter.es/blog/wp-content/uploads/2015/01/copa-vino-mediana-624x300.gif
Així mateix, s'han realitzat nombrosos estudis clínics dirigits a conèixer millor els mecanismes mitjançant els quals el consum moderat de vi exerceix els seus efectes protectors. Així, l'alcohol (etanol) contingut en les begudes alcohòliques, inclòs el vi, augmenta el HDL-colesterol, que és un lipoproteïna que participa en l'eliminació del colesterol de l'organisme. També té un efecte sobre els mecanismes de coagulació, de manera que redueix l’agregabilitat de les plaquetes, i a més afavoreix l'eliminació dels trombes una vegada format, fenomen conegut com fibrinòlisis. Aquests últims efectes explicarien la reducció d'infarts de miocardi i accidents vasculars cerebrals en els consumidors moderats i habituals d'alcohol.
El vi al contenir una elevada concentració de polifenols presenta majors efectes protectors que, per exemple, altres begudes alcohòliques freturoses d'aquestes substàncies, com la ginebra o el vodka. Així, s'ha comprovat que el consum de vi redueix la pressió arterial en augmentar la síntesi d'òxid nítric per la paret de les artèries, una substància amb un potent efecte vasodilatador. També s'ha observat que els consumidors de vi tenen una major sensibilitat a la insulina, fet que explica la menor incidència de diabetis en els consumidors habituals de vi. Finalment, i com un altre exemple il·lustratiu, ha de remarcar-se que els que beuen vi també presenten una menor incidència de malalties degeneratives, com la malaltia d'Alzheimer, i millora la deterioració cognitiva relacionada amb l'edat.
Són, doncs, múltiples els efectes beneficiosos del consum moderat de vi sobre l'organisme, efectes que al seu torn augmenten quan el vi es consumeix dins d'un patró d'alimentació saludable com la dieta Mediterrània. En aquest context, sorprèn que cada vegada es consumeixi menys vi i que al mateix temps ens anem apartant de la dieta mediterrània tradicional, per adoptar patrons d'alimentació menys saludables com els importats dels països anglosaxons.
La Fundació per a la Recerca del Vi i la Nutrició (FIVIN), des de la seva creació en 1992, ha orientat les seves activitats cap a l’estudi científic dels possibles efectes protectors del consum moderat de vi sobre la salut, i difondre aquests beneficis a la societat. Actualment no és suficient realitzar grans estudis de recerca. Cal aconseguir que els resultats d'aquests estudis reverteixin a la societat. Amb això es pretén millorar els hàbits alimentaris de la població i amb això reduir el risc de patir malalties greus com un infart de miocardi, un accident vascular cerebral, una diabetis o fins i tot una demència.
Així, doncs, FIVIN és una fundació que fomenta el consum moderat de vi i promociona la Dieta Mediterrània al llarg de tot el territori espanyol. Aquesta fundació, conjuntament amb la Federació Espanyola del Vi, gestiona programes europeus com el denominat “Wine In Moderation”. El WIM és una iniciativa per a la promoció de la responsabilitat en el consum de vi, i per educar als interessats i al públic en general sobre els riscos socials i de salut d'un consum excessiu, amb la mobilització de tot el sector vitivinícola europeu.
Gràcies a la feina d'aquestes institucions la imatge del vi en els consumidors ha millorat notablement, i a gairebé ningú li estranya els vocables vi i salut o que es digui dues copes de vi en els homes i una copa en dones són bones per a la salut, sempre que es consumeixi dins d'una dieta saludable.
Totes aquelles persones que estiguin interessades a conèixer les últimes evidències científiques, poden accedir a la web www.lacienciadelvino.com on poden trobar informes i resums dels molts estudis mèdics existents sobre vi i salut.

Una copa de vi augmenta l'atractiu?

Beure fa que els altres ens vegin més interessants i guapos? És una llegenda urbana? Potser no! Científics afirmen que el consum moderat de vi pot fer-nos més atractius a la vista d'altres. Pot dilatar les pupil·les, sonrosar les galtes i relaxar els músculs facials fent que una persona sembli més accessible. Aquests són alguns dels resultats d'un estudi de la Universitat de Bristol realitzat amb estudiants, publicat per LiveScience.
Els investigadors van fotografiar les cares en tres estats: quan s'està sobri, després de beure l'equivalent a una copa de vi, i després de beure una segona copa. Els científics van afegir marcadors visuals per compararar amb les fotografies preses després del consum de vi. Després van demanar als estudiants que indiquessin que fotografia de la mateixa persona els semblava més atractiva.
ligar_vino2
Segons l'estudi, les fotos preses després d'una copa de vi van ser qualificades com més atractives que les fotos sòbries. No obstant això, després de dues copes, els estudiants van trobar les fotos sòbries més atractives. "Això suggereix que les persones s'han valorat com més atractives una vegada que han consumit una petita quantitat d'alcohol", indica l'investigador principal de l'estudi, Marcus Munafo a LiveScience. "Però si s'incrementa la quantitat, ja no són qualificats com atractius", considera.
Encara que no se sap exactament per què l'alcohol pot millorar l'aparença d'una persona, els investigadors suggereixen que es pot deure a la dilatació de la pupil·la, responsable de l'atracció i simpatia. A més, la relaxació muscular a la cara i les galtes rosades també podria ser algunes de les raons per les que algú resulta més atractiu després d'una sola copa.

Porno wine

Si val tot per vendre? Etiquetes eròtiques n'hi ha hagut gairebé sempre. A vegades no han deixat de ser una nota simpàtica, a vegades travessaven la ratlla i entraven directament al mal gust. Aquesta línea és personal de cadascú, però hi ha línees que clarament serveixen per a una gran majoria. Evidentment hi ha un mercat que explota l'agoserament, el problema és que quan la competència augmenta, per fer-te notar has d'anar pujant i pujant el llistó. Senyores i senyors, el porno vi ja ha arribat i, ens temem que venen per quedar-s'hi. El més curiós, és que quan es parla d'aquests vins, ningú en comenta la seva qualitat.
Vinoporno
Cap de setmana de carnaval. Cap de setmana de Sant Valentí. Cap de setmana en què la sensualitat flota a l'aire. Hi ha hagut gent al món del vi que ha tingut idees especials i ha creat algunes etiquetes de vi que van del porno soft al hardcore. 
La moguda sembla una projecció més de les famoses Ombres de Grey, que van inundar el mercat amb una versió del sexe més lleugera que la mateixa ombres. Però així com es van encendre les audiències amb les fantasies descremades d'un llibre (i una pel·lícula), els productors de vi també han trobat el seu kamasutra a l'hora de les copes i la moguda s'ha consolidat aquesta temporada.
Fa alguns anys una marca de vins a Austràlia que tenia una proposta explícita: es deien Kamasutra wines i pregonaven aquest maridatge desitjat i practicat entre sexe i vi. Eren quatre postures, segons la varietat, i van tenir el seu lloc a la gòndola global. Però si aquesta proposta era una cosa beata, més per a les revistes del cor que per a un sex shop, ara la cosa es posa hot i algunes apostes calen foc la gòndola.
Agosarats vins nous
Que el vi aplana el camí en matèria de sexe no hi ha dubtes possibles. Però també, usant una metàfora precisa, l'estova. Pensant en aquest últim efecte, amb detinguda fruïció, uns espanyols han creat Bacchanal Wine For Lovers. Amb una gosadia poques vegades vista en la matèria, acaben de treure a la venda la seva ampolla funcional. En la pàgina bachanal.es es llegeix: "beure i usar amb moderació i sota la teva pròpia responsabilitat". El vi és una garnatxa la ampolla, i això és el sorprenent, té un segon tap, aquest cop al llom. I sí, serveix per al que un imagina: un cop destapat, transforma a l'ampolla en una joguina. Per els dubtes, també aclareixen que "gràcies a l'exclusiu Tapoutsystem® a la part inferior la seva ampolla no fa buit".
Menys lúbric, però igualment hardcore, la marca de vins Wine & Sex, també espanyola, va partir d'un happening. Bodegas Monje -nom molt apropiada- va llançar primer una sèrie de sopars en els seus caves, amb un xou lleuger de robes i pujades de to que ràpidament va guanyar fama a Tenerife. El propietari, Felip Monjo, va veure la veta al negoci i va registrar la marca a nivell global. Segons ha informat elpaís.com llançarà en breu un caixa del seu nou vi, anomenat Hollera, que ve acompanyada d'un vibrador, gel, un joc de plomes per pessigolles, esposes i, per descomptat, copa i llevataps.
El bressol del vi i de l'amor no podia estar aliena a aquesta moguda de vins amb connotacions sexuals. En tots els casos són propostes elaborades per productors independents, orgànics i fins naturals. N'hi ha diverses.
La més agosarada és J'en veux, elaborada en el Jura, la etiqueta està il·lustrada amb una jove la mà llisca per dins dels pantalons. Grololo, per la seva banda, un blanc d'Anjou, ofereix la il·lustració de dues noies de prominents pits abraçades, exactament el que seria la traducció del nom al lunfardo francès. Mentre que altres van per la sendera oposada: Cougar, de la varietat gamay, porta un preservatiu a l'etiqueta i la seva traducció seria, més o menys, "a mi m'agraden joves". 
Des de ja que totes són etiquetes que podrien ser titllades de sexistes. I si per mostra n'hi ha prou amb un botó, el wine maker sud-africà Craig Hawkins recentment ha llançat al mercat una nova edició d'El Bandito. ¿El toc sexista? Una fotografia d'una noia descalça dels peus al capdavant, amb generoses malucs i un bell tatuatge a l'esquena. És clar que ningú recorda el tatuatge.
El curiós d'aquesta tendència és que eclosiona precisament ara, com una reivindicació de la carn, just quan s'acaba de conèixer una enquesta en la qual, almenys el públic nord-americà, prefereix una bona connexió de wifi a una bona nit de sexe. Per sort per a tothom, encara ens queda el vi.

Enoturisme: 9 cellers elaboradors de Cava que s'ha de conèixer, segons Decanter

La capçalera anglesa proposa 9 cellers elaboradors de cava ubicats prop de Barcelona al turista que visita la capital catalana
Decanter dedica un article a nou cellers elaboradors de cava catalans i convida al lector a visitar-los i a interessar-se per l'escumós: Alta Alella, Catellroig, Castell de Perelada, Codorniu, Freixenet, Gramona, Llopart, Recaredo i Vilarnau.
La col·laboradora de la revista Sarah Jane Evans proposa la visita a aquests cellers a tot aquell que vingui a la capital catalana, destacant la localització propera a Barcelona i el valor diferencial de l'oferta enoturística de cadascun. Així, es presenta un mapa de situació dels cellers (Sant Sadurní d'Anoia, Penedès, i Alella, Maresme) i una breu descripció de cada Celler, junt amb l'enllaç a les webs corporatives i el correu electrònic de contacte.
L'article Nine Cava Wineries to Visit és també un avanç de la "Guia complerta en Turisme del Cava" de la mateixa autora ("Full Cava Travel Guide") que Decanter publicarà el mes de Març.

Èxit rotund de la DO Montsant a França

En la última edició d'aquesta guia, 5 dels 8 millors vins de l'estat espanyol són de la DO Montsant, incloent-hi els dos millors.
Sempre és interessant el veure com ens veuen fora i, en matèria de vins, si l'opinió ens arriba de la mà de la Guia francesa Guia Guilbert & Gaillard, com que és mereixedora de ser tinguda molt en compte.

Els 10 millors vins d'Espanya de l'últim any per a la Guia Guilbert & Gaillard francesa:

1 Montsant D.O.           Acústic Celler                     Brao                                     2013 94
2 Montsant D.O.           Baronia del Montsant           Clos D’Englora AV14            2010 94
3 Rioja D.O.Ca.            Castillo de Cuzcurrita, S.L. Cerrado del Castillo               2009    94
4 Montsant D.O.           Celler Ronadelles                Jaume Giral Gran Reserva 2007    94
5    Montsant D.O.           Cellers Capafons-Ossó,S.L. Edenic                                 2007   94
6 Toro D.O.                  Dominio del Bendito S.L El Titán                                2012 94
7 Utiel-Requena D.O.  Murviedro Bodegas Colección Reserva Bobal 2011    94
8 Montsant D.O.           Acústic Celler                       Auditori                                2013 93
9 Alicante D.O.             Bodegas Bocopa                  Laudum Barrica Especial 2014 93
10 Alicante D.O.             Bodegas Bocopa                  Laudum Crianza                   2012 93

(Evidentment, aquestes guíes només puntuen els vins que se'ls envia)

Maridatges de reciclatges

Aquesta mena d'articles d'opinió normalment els posem enllaçats a la pàgina "articles", però l'article de'n Miguel Hudin, que per cert en pocs anys ha assolit un nivell altíssim de català, és d'una ironia fina i devastadora. Amb el propi llenguatge d'alguns, diguem-ne prescriptors, arriba a portar-lo al ridícul i per tant, al més aconseguit paradigma de la parodia. Sublim. (Demanem excuses per reproduir un article sencer)
Miquel Hudin
Vadevi

Primer de tot, una petita nota lingüística: en anglès la paraula maridatge es diu 'pairing' i no 'marriage'; si dieu 'this wine marries well with lamb' (aquest vi marida bé amb xai) semblarà que esteu parlant d'un vi amb tendència a la bestialitat.
Aclareixo això ja que aquests darrers anys hem sentit la paraula maridatge a tothora, fa temps que els maridatges estan de moda. És fàcil trobar maridatges amb poesia, amb música, amb exposicions d'art, sèries de tv o fins i tot (i aquest és un que detesto especialment), amb la pel·lícula Star Wars. Sembla que en algun moment llunyà algú va decidir que el maridatge del vi simplement amb menjar (dues coses ben diferents però que comparteixen el mateix espai bucal) no era prou cool.
Inspirat pels extrems absurd als que s'ha portat el concepte de maridatge, avui he decidit oferir-ne un d'encara més innovador buscant el glamur en allò més quotidià: la recollida selectiva de deixalles. Particularment útil pels que, com jo, viuen en pobles on cada tipus de rebuig s'ha de treure en dies concrets de la setmana facilitant la tasca de decidir què beure segons el calendari. 
Residus orgànics: 
Quan penso en residus orgànics, penso en aliments en descomposició. La pudor del marro del cafè barrejat amb peles de mandarina o de la bossa d'amanida variada que vas oblidar el mes passat al fons de la nevera. Aquesta descomposició és un procés natural, la natura em fa pensar en granges i vaques, i les aromes dels estables de bestiar són típiques del sirà. Per tant, quan arribi el moment de llençar els residus orgànics, fes-ho amb una copa d'un bon sirà català com ara el Thalarn de Castell d'Encús o el Finca Garbet de Castell de Perelada. 
Envasos: 
Aquest tipus de deixalles són un testimoni plàstic de la nostra existència industrialitzada del s XXI, i per tant requereixen un vi com més tecnològic millor - i si és en Tetra Brik encara més. La sinèrgia del maridatge entre un Tetra Brik de Don Simón mentre llencem els Tetra Briks de llet serà simplement sublim. O bé pots maridar l'experiència amb qualsevol vi que comenci amb la lletra E, E d'envasos. Perquè sempre és un bon moment per una copa de l'Edetana d'Edetària, Embruix de Vall Llach o, si et sents esplèndid, un Espectacle. 
Paper: 
Les aromes de paper o cartró mullat en un vi denoten defectes diversos que sovint són el resultat de cellers poc nets. Per tant, quan treguis les piles de paper al carrer pots dedicar un petit homenatge als vins naturals obrint-ne una ampolla en tornar a casa. Però no qualsevol ampolla, no no no, sinó una de l'elaborador més autèntic i radical que trobis, sense DO ni informació a l'etiqueta perquè l'elaborador troba que les normes l'"oprimeixen". Només amb un vi com aquest podràs gaudir plenament de tot el ventall d'aromes estranyes que mariden a la perfecció amb les oueres usades o les capses de pizza per emportar. 
Vidre: 
Quan penso en treure el vidre al carrer, penso en el fet que al meu poble només el recullen un cop al mes (l'últim dimecres) i en com pesen les ampolles. Per tant, per una ocasió tan especial caldrà obrir una ampolla de cava de gamma alta, ben pesada. Un cop hagis recollit les incomptables ampolles escampades per la casa i les hagis deixat al contenidor correspondent, podràs relaxar la teva pobra carcanada de bevedor aficionat als maridatges amb l'alegria que només poden proporcionar les bombolles d'un bon cava o, per què no?, d'un Clàssic Penedès. Personalment, sempre tinc una ampolla del Terrers de Recaredo o del Xarel·lo Xpressió de Clos Lentiscus a mà, però és indispensable que triis l'ampolla que més feliç et faci. Perquè després de trobar trossets del vidre d'aquell got que vas trencar fa dies sota tots els mobles, t'ho mereixes.
Mobles Grans: 
Per fi has decidit llençar aquella calaixera horrorosa que va comprar la teva ex o aquella butaca amb la pota trencada que tens des de fa segles? Mentre suïs la cansalada baixant les escales de l'àtic on vius, fes una parada tècnica a cada replà per gaudir d'un bon Cabernet Sauvignon. Un vi potent i carnós conegut arreu del món, que amb cada glop et recordarà que aquella taula de vidre amb lacat daurat que vas adquirir és una horterada total. Busca, per exemple, un bon Vi de la Finca com La Scala del celler Jean Leon, perquè els dies en què et desfacis dels mobles més pesats siguin els més elegants i refinats. Tant com aquesta sèrie de maridatges.

Somm: Into The Bottle

10 històries de vi
El tràiler de la pel·lícula

Augmenta el consum de vi català a Catalunya i al món

30/1/2016
Ho indica un informe elaborat per la Generalitat a través d’ACCIÓ, que identifica un total de 853 empreses i entitats en aquest sector amb un volum de negoci total de 1.600M€.
El volum de vendes del sector dels vins i caves a Catalunya ha crescut fins als 1.600M€. Ho indica un informe elaborat per la Generalitat a través d’ACCIÓ, que identifica un total de 853 empreses, cooperatives i autònoms  amb un volum de negoci total de 1.600M€ al 2013 (últimes dades disponibles). Respecte al 2008, la facturació agregada de les empreses ha crescut de mitjana un 4,66%. Les empreses mitjanes, amb una facturació entre 10M€ i 50€, són les que han experimentat un major creixement i una millor rendibilitat.
L’estudi, que ha estat presentat avui a la seu d’ACCIÓ, analitza el sector estimant la seva actualització, detectant tendències i canvis en els models de negoci, per acabar apuntant reptes estratègics pel conjunt del sector.
Pel que fa als vins venuts sota les 11 DO catalanes, han guanyat 4,4 punts de quota de mercat intern respecte a les últimes estadístiques. Han passat d’un 27,8% (2009) a un 33,7% (2014), fet que demostra una clara tendència de creixement i bonança del sector a Catalunya. L’estudi també destaca el total d’exportacions de les DO’s de Catalunya amb un 46,3% de les vendes.
Pel que fa a l’exterior, l’estudi destaca que es produeix un augment de consum als països no productors com Austràlia, EUA, Canadà, Rússia i Brasil, tot i que aquest consum deixa de ser majoritàriament diari i augmenta el consum esporàdic vinculat a ocasions especials.
L’estudi detecta nous perfils de consumidors, com els millenials, persones d’entre 21 i 33 anys que veuen el vi com un luxe assequible. Aquestes noves generacions de consumidors de vins i caves busquen noves experiències i, per això, molts d’ells formen part de wine clubs o tasting groups. L’informe indica que el nombre de millennials que prefereix cervesa en comptes de vi ha disminuït d’un 33% a un 27% en tres anys. Els millenials opten per vins que que siguin més refrescants, afruitats i més fàcils de beure, fet que provoca una major tendència a la drinkability enfront a la digestability. Els baby boomers (46-64 anys) continuen essent el perfil de consumidors que més vins i caves consumeixen, amb un 39% del total.
En un sector en què la competència és molt forta, amb més de 5.000 cellers i més de 22.000 marques només a l’Estat espanyol, la saturació d’oferta i concentració de grans grups fa que les empreses busquin noves estratègies per posicionar-se. La majoria es centren en crear experiències: crear nous formats de packaging, facilitar la compra online i fomentar l’enoturisme són les propostes amb més força. L’estudi planteja l’enoturisme com una de les vies més ràpides i atractives per arribar als consumidors, i que la ruta del Penedès és líder a l’Estat espanyol arribant als gairebé 500.000 visitants cada any.
L’objectiu de l’estudi, realitzat amb la col·laboració de Cluster Development és facilitar al sector dades, tendències i reptes estratègics per impulsar-ne la seva competitivitat. L’elaboració d’aquest informe s’emmarca dins les actuacions de la Generalitat per impulsar la política de clústers: agrupacions d’empreses i institucions d’un mateix sector que comparteixen una plataforma per créixer, generar massa crítica, compartir reptes i tendències del mercat, fer treball en xarxa, incrementar la seva visibilitat i projectar-se al món.

Es pot demostrar que els vins orgànics (biodinàmics) són millors que els vins no orgànics?

29/1/2016
La Associació Americana d'Economistes del Vi (AAWE) ha publicat un document de treball molt interessant (encara que escrit pels científics amb totes les precaucions habituals, ja que aquests papers de treball de l'AAWE no han passat pel filtre de la revisió per parells científics).
Els autors, de la Universitat de Califòrnia i Kedge Business School a Bordeus, han publicat l'informe recentment. Les de tast produïts per tres revistes anglosaxones (Wine Advocate, Wine Spectator i Wine Enthusiast) van ser compilades per avaluar la qualitat dels vins de Califòrnia, 74,148 productes entre 1998 i 2009 . Les notes d'aquests vins es comparen amb les associacions de dades que certifiquen si e vi és orgànic o biodinàmic per tal d'establir una possible correlació estadística si el vi està certificada (Califòrnia Certified Organic Farmers i Demeter).
La conclusió dels autors és clara: la certificació orgànica té un efecte estadísticament significatiu sobre la qualitat dels vins, és a dir, es realitza la valoració dels experts! Això soscava la sensació més aviat difusa a través de l'Atlàntic i dins de França, que els vins orgànics són de menor qualitat. En canvi, dos terços de les granges orgàniques certificades de Califòrnia no posen el logotip en l'etiqueta.
Lògicament, la pregunta plantejada pel lector atent és la següent: si els vins orgànics certificats són millors, per què aquesta mania de no etiquetar aquest tipus de vi? Els autors suggereixen diverses raons, entre elles la que estableix que els experts no representen el tastador mitjà, el famós "home del carrer ''.
Els experts serien més oberts a la innovació i més sensibles als arguments dels productors que coneixen millor. El futur del vi ecològic sembla brillant si els científics suggereixen que la qualitat mitjana d'aquest tipus de vi és millor. 

Un testimoni històric, un altre.

28/1/2016
Maria Sangenís, de Sangenís i Vaqué ho acaba de publicar al seu Facebook
Emocionada al trobar aquest retall de La Vanguardia del 1979 entre els carretells de vi ranci a casa els meus avis! L'avi Pepito era un enamorat dels vins, antiguitats i la història del Priorat.
I was excited when I found this old article of La Vanguardia between old barrels of ranci wine in my grandparents house. My grandfather loved wine, antiques and Priorat history.
foto de Maria Sangenis Vaque.

Masterclass Quo Vadis vi català

26/1/2016
Varies fonts
Divendres 5 de febrer a partir de les 7 de la tarda, al Foro Club Experiències de Barcelona, c. Princesa 53
Miguel Figini dirigirà una sessió sobre noves tendències d’elaboració de vins i els canvis que es perceben al mercat en la seva demanda. Aquesta jornada també servirà com a presentació oficial de la segona edició del curs de prescriptors de l’Espai del Vi Català, que que arrenca dissabte 20 de febrer.
Sorteig d'una plaça a l'Espai del Vi Català
En finalitzar la sessió, es farà el sorteig d'una plaça per a poder participar de forma gratuïta a l’Espai, becada al 100% per l'Agrícola Sant Josep de Bot. Per a optar a aquesta plaça, cal fer arribar un correu electrònic abans de les 12h del migida del mateix 5 de febrer a info@espaidelvicatala.cat, amb les següents dades: Nom i cognoms, número de DNI, e-mail i telèfon de contacte. El sorteig es realitzarà el mateix divendres 5 en finalitzar la Màster Class de Miguel Figini al Foro Club Experiències de Barcelona. 
El blog de l'escola ja va donar una àmplia referència del curs

Objectes i mobles espectaculars: reutilitzar les ampolles de vi

25/1/2016
Sigrid Guillem
Què fer amb l'ampolla de vidre una vegada hem begut el vi?
Objectes creatius a partir d’ampolles de vidre: porta espelmes, làmpades, testos i gerros de diferents formes, mides i colors... Són totes creacions curioses, enginyoses i d'ús pràctic o decoratiu. I Internet en va ple. Ens atrevim a dir que hi ha una tendència que beu de diferents àmbits: la creativitat, l'artesania, la decoració eco i un major grau de compromís social amb el medi ambient i l'ecologia; consum responsable, estalvi i funcionalitat... 
Hi ha també empreses que comercialitzen objectes de disseny a partir del reciclatge d'ampolles de vidre. 
Penja robes de l'empresa catalana de disseny Lucirmas. 
Copes i gots d'ampolles reciclades de la col·leció "Wineries" de Sanserif Creatius 
Com tallar una ampolla de vidre?
És més senzill del que sembla: un canvi de temperatura brusc (dilatació – contracció) farà que les molècules del vidre hi provoquin un tall net. A continuació us ensenyem com.
1. Marquem les línies de tall amb l’ajuda d’una talla-vidres.
2. Apliquem calor sobre la zona marcada amb l’ajuda d’una espelma. Agafem l’ampolla pels seus extrems i la fem girar sobre la flama de manera que tot el seu perímetre s’escalfi uniformement. Amb uns minuts n’hi ha prou.
3. Apliquem fred sobre l’àrea marcada i escalfada. El refredament ha de ser ràpid per provocar un canvi sobtat en la temperatura i en l’estructura del vidre. Ho podem fer introduint l’ampolla en un cubell que haurem omplert prèviament amb aigua i gel. L’ampolla es partirà en dos.

4. Polirem la zona tallada amb un paper de polir de gra fi, intentant mantenir sempre un angle perpendicular a l’aresta per obtenir un millor acabat.
Idees que podeu posar en pràctica 
Jardineria i decoració. Un original test amb una meitat de l'ampolla a manera de dipòsit de l'aigua sobrant que alhora actua de rec automàtic.
Testos
D'exterior
Gerros
Punts de llum i làmpades:
Torxes 
Una mateixa ampolla, aplicacions diferents a la llar:
Llums de sostre
Làmpades
Llums de peu:
Objectes de decoració:
Marcs de fotos 
Canelobres
Porta espelmes
Porta espelmes creatius
Escultures: Ampolles pintades
Escultures: ampolles customitzades
Personalitzades
Estris de cuina
Gots
Recipients
Safates
Mobiliari
Prestatgeries
Taules

22/1/2016
La nova instal·lació se centrarà també en projectes d’investigació relacionats amb el canvi climàtic i llevats autòctons
Torres ha estrenat un celler de microvinificacions com a principal novetat de la verema d’aquest any. La nova instal·lació, ubicada a Pacs del Penedès, permetrà aprofundir en la tasca d’investigació centrada en l’estudi de les varietats ancestrals recuperades, en la millora de la qualitat i dels processos de vinificació i en el desenvolupament de vins d’edicions molt limitades.
Amb una superfície de 370 m2 repartits en dues sales, el celler està equipat amb l’última tecnologia per fer vinificacions en petits volums, des de 5 fins a 1.000 litres; replica les condicions de cellers de dimensions més grans però resulta més còmode a l’hora de realitzar tot tipus de proves i assajos vinícoles. 
Un equip format per entre 3 i 7 professionals segons l’època de l’any centralitzaran, en aquest nou celler, els projectes d’investigació que la companyia realitza des de fa dues dècades. Les principals línies d’investigació actuals són la recuperació de varietats de raïm ancestrals, l’adaptació de la vinya al canvi climàtic, l’aïllament i caracterització dels llevats autòctons, així com la millora en els mètodes d’anàlisi i en el procés d’estabilització i conservació del vi.
Algunes de les investigacions realitzades formen part de projectes europeus, com INNOWINE i MyCORRAY, o de projectes d’àmbit nacional finançats pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial, organisme que depèn del Ministeri d’Economia i Competitivitat, com són VINySOST i INCOMES, on s’estudia sobretot l’estabilitat del vi, aspectes mediambientals i l’efecte dels polifenols del vi en la salut.
21/1/2016
Un 44% corresponen a cerveses estrangeres, procedents de 15 països diferents
La primera edició del Barcelona Beer Challenge tindrà lloc el 6 març 2016 i ja té xifres tancades. S'han presentat 500 cerveses de 143 marques diferents, de les quals el 44% corresponen a cerveses estrangeres, procedents de 15 països diferents. Les 143 marques són de microcerveseres amb menys de 5 anys d'antiguitat.  Tot això planteja un escenari que, per a la direcció del Barcelona Beer Challenge, "ha superat totes les expectatives, gràcies a l'èxit de les inscripcions". Per Àngel Tarriño, aquestes xifres preveuen "un concurs molt competitiu".
53 cerveses estrangeres presentades mostren el caràcter internacional del certàmen. Itàlia és el país amb major nombre de cerveseres presentades, amb un 26,42% del total, ia continuació el segueixen Bèlgica, Holanda, Canadà, Escòcia, França, Irlanda, Portugal, Regne Unit, Noruega, Àustria, Dinamarca, Hongria, Estats Units i Veneçuela.
Quant a l'origen de les cerveses nacionals, s'han presentat 90 cerveseres de Catalunya (la més representativa amb un 42,53% de les marques nacionals), seguida d'Euskadi, Comunitat Valenciana, Castella - la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Navarra, Illes Balears, Andalusia, Illes Canàries, Madrid, La Rioja, Astúries, Cantàbria, Regió de Múrcia i Aragó. Estan representades totes les comunitats a excepció d'Extremadura i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. 
El Barcelona Beer Challenge (BBC) és una iniciativa de l'empresa Beer Events, dedicada l'organització de diferents esdeveniments relacionats amb la cervesa. El Barcelona Beer Challenge se situa sota el paraigua organitzatiu del Barcelona Beer Festival, que es celebra del 3 al 6 de març, encara que el seu objectiu és que el seu funcionament sigui totalment independent.
La garantia d'un jurat professional que certifica la qualitat de les cerveses és un dels punts més destacats del concurs. Els jutges seran d'àmbit internacional i basaran la seva puntuació en el reconegut BJPC: Beer Jutge Certification Program, el programa referent a classificació de cerveses, desenvolupat des de 1985 i originari dels EUA.
20/1/2016
La segona edició de l'Espai del Vi Català escalfa motors
Dissabte 20 de febrer arrenca una nova formació al Valkiria Hub de Barcelona
Vadevi.cat
L'Espai del Vi Català està ultimant els detalls per encetar la segona edició del curs de formació de prescriptors de vins de Catalunya. En aquesta segona edició, que comença dissabte 20 de febrer, es mantindrà el format i el nombre de sessions (en total són 10), també repeteixen alguns dels professors, però s'incorporen algunes millores pel que fa a infraestructura, equip docent i calendari. 
D'una banda, el lloc on s'impartran les classes se'n va del Born cap al 22@, concretament al Valkiria Hub, un centre de coworking al Poble Nou que disposa de la infraestructura necessària per al bon servei dels vins, ja que compta amb un bar restaurant a les seves instal·lacions.
Pel que fa al calendari del curs, i com les classes es fan els dissabtes, s'ha optat per esponjar les jornades entre elles per deixar lliure algun cap de setmana entre mig. Les 10 jornades es repartiran entre el 20 de febrer i els últims dies de maig.
En l'apartat del professorat, repetiran noms com els de René Barbier, Josep Buján, Joan Soler o Manel Avinyó, entre d'altres, i s'incorporen cares conegudes al sector com la Sara Pérez (Mas Martinet), Anna Espelt (celler Espelt), Ton Mata (Caves Recaredo), Toni Coca (Coca i Fitó) i Raül Bobet (Castell d'Encús). 
Entre les novetats d'aquesta edició, a més, també hi ha l'oportunitat d'assistir a només classes soltes. Tot i que tindran prioritat de seient les persones que facin el curs complet, s'obriran sessions a persones que estiguin interessades en la temàtica o el professor d'un dia determinat. 
El tast de vins catalans continuarà sent un dels pilars bàsics d'aquest curs i si en la primera edició se’n van tastar 120, en aquest segon curs s’intentarà superar aquesta xifra.
Temari i calendari
Preus
Aquest és el vídeo promocional del curs de primavera.  



16/1/2016
Màrius Fuertes
La ratafia perviu com a producte català lligat al calendari i al pes de la tradició
L’inici de l’estiu portava la Catalunya Vella a sortir a buscar les nous verdes, base imprescindible pel ritual de la ratafia. Ratafiaires d’arreu cullen pels volts de Sant Joan herbes aromàtiques i nous verdes per fer la seva ratafia segons mana la tradició. L’elaboració casolana d’aquest licor encara és viva. Com ho és la producció que en surt cada temporada de les empreses.
Aquest beure històric sorgeix sempre igual, però amb una infinitud de matisos que, com tot allò que esdevé viu als sentits, fa impossible trobar dos productes o dues anyades calcades.
La recepta bàsica de la ratafia implica disposar de les nous verdes, herbes aromàtiques i remeieres, aiguardent o anís, sucre i aigua per rebaixar fins a ajustar el grau alcohòlic final de consum. La combinació i sinergia dels principis de les herbes generen secrets i particularitats. També s’hi barregen espècies, fruites i flors. Nou moscada, anís estrellat, canyella, menta, marialluïsa, farigola, sajolida, hisop, sàlvia, clau, romaní, poniol, tarongina, camamilla, herba de Sant Joan, flor de magnòlia i saüc, clau d’espècie, ginebró, pell de taronja… fins a més de 80. Un cop seleccionades es deixen assecar i s’esmicolen. Es remena i es deixa ben tapada a sol i serena perquè maceri durant 40 dies.
Entrat el mes d’agost la simbiosi ha donat un líquid d’aromes penetrants. És el moment de colar-lo. La quantitat de xarop de sucre a afegir-hi dependrà de l’aiguardent emprat. En qualsevol cas es tracta d’una operació facultativa. Un parell de mesos de repòs portaran a un aspecte de caramel fosc i brillant que dirà que el licor està llest. A partir d’aquesta preparació bàsica les variacions possibles són incomptables. A El llibre de la ratafia (Jaume Fàbrega - Cossetània) se’n detallen unes quantes i es diu que el primer tast pot ser després de Nadal. A nivell més professionalitzat, els períodes de maceració són variables segons el tipus de ratafia i pot haver-hi un procés d’envelliment en fusta. La quantitat de sucre s’ha rebaixat amb el pas dels anys (actualment entre 200 i 300 grams/L). La graduació alcohòlica oscil·la entre 23 i 32º.
A Itàlia la referència documental més antiga de la ratafia data de principis del XVII. Com la majoria de licors i aiguardents, la tradició monàstica va perfeccionar i servar al llarg de segles les tècniques de fixar aromes a l’alcohol, fins que la gent del carrer va començar a fer-se els seus licors i beuratges amb l’objectiu primigeni de guarir-se de les dolences de l’època. 
D’altra banda, Jacint Verdaguer va escriure que 3 bisbes catalans reunits en un mas per discutir algun assumpte del seu interès arribaren a l’acord amb la boca seca, i demanaren al masover que els servís un beure. Sorpresos pel sabor d’allò que els van portar van demanar-li al bon home de què es tractava, la resposta fou “no té nom”. Sense deixar passar l’ocasió i d’acord amb el resultat de la trobada els clergues prengueren la segona decisió del dia. Aquella beguda es diria rata fiat (queda firmat). Des d’un punt de vista més científic, però, el lingüista Joan Coromines opina que el nom prové del crioll de les Antilles franceses. I el Diccionari del Vi i del Beure, de Joan Maria Romaní Olivé, parla de ratafia, ratassia i ratacia.
Àmbit geogràfic
L’arrelament territorial i cultural de la ratafia a Catalunya és manifest. La Garrotxa, Osona, l’Empordà, el Gironès, la Selva, el Ripollès, el Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues són zones especialment tocades per la tradició d’aquest licor. A Menorca i a Occitània també en fan, i a la Vall d’Aran tenen l’aigua de nodes (aigua de nous). A Itàlia elaboren el nocino i des del 1978 tenen l'Ordine del Nocino Modenese, a França fan una mistela amb raïm de l'AOC Champagne coneguda com a ratafia o Pineau des Charentes, i a Suïssa, Polònia, Lituània, Bolívia o Austràlia es poden provar licors macerats assimilables.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya preveu des del 1998 la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana, que comprèn tot el territori de Catalunya. 
El tast d’un producte de rebost
La ratafia acaba sent un beure de capçalera. Com el cava o els vins dolços, a voltes esdevé permanent al rebost, com si fes cosa estar-ne sense. Fosca, d’un atractiu color de caramel, combina una base dolça amb unes notes amargants matisades per tocs d’aromes herbàcies. És bona per prendre-la tot l’any, tot i que ben entrada la tardor sempre fa gràcia tastar-ne la nova. Durant l’hivern, presa a temperatura ambient. Quan fa calor, un vas ample i un parell de glaçons és tot el que es necessita per gaudir-ne.