Maridatges de reciclatges

Aquesta mena d'articles d'opinió normalment els posem enllaçats a la pàgina "articles", però l'article de'n Miguel Hudin, que per cert en pocs anys ha assolit un nivell altíssim de català, és d'una ironia fina i devastadora. Amb el propi llenguatge d'alguns, diguem-ne prescriptors, arriba a portar-lo al ridícul i per tant, al més aconseguit paradigma de la parodia. Sublim. (Demanem excuses per reproduir un article sencer)
Miquel Hudin
Vadevi

Primer de tot, una petita nota lingüística: en anglès la paraula maridatge es diu 'pairing' i no 'marriage'; si dieu 'this wine marries well with lamb' (aquest vi marida bé amb xai) semblarà que esteu parlant d'un vi amb tendència a la bestialitat.
Aclareixo això ja que aquests darrers anys hem sentit la paraula maridatge a tothora, fa temps que els maridatges estan de moda. És fàcil trobar maridatges amb poesia, amb música, amb exposicions d'art, sèries de tv o fins i tot (i aquest és un que detesto especialment), amb la pel·lícula Star Wars. Sembla que en algun moment llunyà algú va decidir que el maridatge del vi simplement amb menjar (dues coses ben diferents però que comparteixen el mateix espai bucal) no era prou cool.
Inspirat pels extrems absurd als que s'ha portat el concepte de maridatge, avui he decidit oferir-ne un d'encara més innovador buscant el glamur en allò més quotidià: la recollida selectiva de deixalles. Particularment útil pels que, com jo, viuen en pobles on cada tipus de rebuig s'ha de treure en dies concrets de la setmana facilitant la tasca de decidir què beure segons el calendari. 
Residus orgànics: 
Quan penso en residus orgànics, penso en aliments en descomposició. La pudor del marro del cafè barrejat amb peles de mandarina o de la bossa d'amanida variada que vas oblidar el mes passat al fons de la nevera. Aquesta descomposició és un procés natural, la natura em fa pensar en granges i vaques, i les aromes dels estables de bestiar són típiques del sirà. Per tant, quan arribi el moment de llençar els residus orgànics, fes-ho amb una copa d'un bon sirà català com ara el Thalarn de Castell d'Encús o el Finca Garbet de Castell de Perelada. 
Envasos: 
Aquest tipus de deixalles són un testimoni plàstic de la nostra existència industrialitzada del s XXI, i per tant requereixen un vi com més tecnològic millor - i si és en Tetra Brik encara més. La sinèrgia del maridatge entre un Tetra Brik de Don Simón mentre llencem els Tetra Briks de llet serà simplement sublim. O bé pots maridar l'experiència amb qualsevol vi que comenci amb la lletra E, E d'envasos. Perquè sempre és un bon moment per una copa de l'Edetana d'Edetària, Embruix de Vall Llach o, si et sents esplèndid, un Espectacle. 
Paper: 
Les aromes de paper o cartró mullat en un vi denoten defectes diversos que sovint són el resultat de cellers poc nets. Per tant, quan treguis les piles de paper al carrer pots dedicar un petit homenatge als vins naturals obrint-ne una ampolla en tornar a casa. Però no qualsevol ampolla, no no no, sinó una de l'elaborador més autèntic i radical que trobis, sense DO ni informació a l'etiqueta perquè l'elaborador troba que les normes l'"oprimeixen". Només amb un vi com aquest podràs gaudir plenament de tot el ventall d'aromes estranyes que mariden a la perfecció amb les oueres usades o les capses de pizza per emportar. 
Vidre: 
Quan penso en treure el vidre al carrer, penso en el fet que al meu poble només el recullen un cop al mes (l'últim dimecres) i en com pesen les ampolles. Per tant, per una ocasió tan especial caldrà obrir una ampolla de cava de gamma alta, ben pesada. Un cop hagis recollit les incomptables ampolles escampades per la casa i les hagis deixat al contenidor correspondent, podràs relaxar la teva pobra carcanada de bevedor aficionat als maridatges amb l'alegria que només poden proporcionar les bombolles d'un bon cava o, per què no?, d'un Clàssic Penedès. Personalment, sempre tinc una ampolla del Terrers de Recaredo o del Xarel·lo Xpressió de Clos Lentiscus a mà, però és indispensable que triis l'ampolla que més feliç et faci. Perquè després de trobar trossets del vidre d'aquell got que vas trencar fa dies sota tots els mobles, t'ho mereixes.
Mobles Grans: 
Per fi has decidit llençar aquella calaixera horrorosa que va comprar la teva ex o aquella butaca amb la pota trencada que tens des de fa segles? Mentre suïs la cansalada baixant les escales de l'àtic on vius, fes una parada tècnica a cada replà per gaudir d'un bon Cabernet Sauvignon. Un vi potent i carnós conegut arreu del món, que amb cada glop et recordarà que aquella taula de vidre amb lacat daurat que vas adquirir és una horterada total. Busca, per exemple, un bon Vi de la Finca com La Scala del celler Jean Leon, perquè els dies en què et desfacis dels mobles més pesats siguin els més elegants i refinats. Tant com aquesta sèrie de maridatges.