La nova aposta d'Alimentària en el sector del vi

Vinorum Think 2016
Alimentaria inclourà l'espai Vinorum Think on es desvetllaran les últimes novetats del sector, els vins espanyols que estan marcant tendència i els secrets per entrar en mercats clau com l'asiàtic de la mà de prestigiosos experts, crítics de vi, enòlegs, masters of wine, sommeliers i xefs que realitzaran xerrades, tasts i demostracions culinàries.

Vinorum Think es un renovat espai de reflexió i divulgació del vi espanyol que reunirà més d'una trentena d'experts nacionals i internacionals, amb l'objectiu d'estudiar l'estat actual i el potencial del vi espanyol al mercat internacional, així com les seves harmonies amb la millor gastronomia.

Vinorum Think 2016

Entre els grans noms del vi que estaran en Vinorum Think figuren el crític d'escumosos més important del món, Tom Stevenson; la fundadora del concurs de vins referent a Àsia, Debra Meiburg; el fundador i el director de la Guia Peñín dels Vins d'Espanya, José Peñín i Carlos González, respectivament; el director de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi, Rafael del Rey; així com representants de mitjans de comunicació internacionals com The Wine Advocate i Robertparker, entre d'altres.

D'altra banda, hi haurà sessions de showcooking i maridatge dirigides per reconeguts xefs del país acompanyats de sommeliers per mostrar com la gastronomia es converteix en el principal canal d'expressió del vi i eficaç aliat per a la seva promoció. Hi participaran Guillermo Cruz, millor Sommelier d'Espanya el 2014; Ferran Centelles, ex sommelier del Bulli; Teresa Gutiérrez, xef de Azafrán; o Xavier Pellicer, antiga mà dreta de Santi Santamaria.

Al pabelló 3 de la Fira dins de Intervin

Cinc consells bàsics sobre els defectes del vi

27/2/2016
Margalida Ripoll i Ferrer
Xavi Nolla és sommelier del grup Codorníu i forma part del panell de tast professional que està creant l’INCAVI.
Quan li demanem pels defectes del vi, riu i ens recorda que ell i d’altres professionals del mateix panell de tast es reuneixen cada setmana des de fa prop d’un any (i calculen que encara els queden prop de dos anys més) només per a entrenar-se en l’anàlisi, la identificació i la valoració dels defectes del vi. Per tant queda clar que no és cosa senzilla. Això sí, en el plànol professional. 
Ara bé, ell té clar que hi ha certs consells bàsics que tothom pot aplicar i que ajuden a entendre què és un defecte, que no ho és i si cal que ens preocupem quan detectem alguna cosa que ens sobta. I sobretot recorda que els professional tenen uns coneixements i una responsabilitats, però els consumidros no. I d’aquests últims no s’espera que siguin Masters of Wine (la més alta formació en el món del vi) sinó simplement que gaudeixin del vi que estan bevent. Així doncs, aquests són els seus cinc consells:

Que l’olor de suro no ens faci qüestionar el vi
L’olor de suro és del suro, no és del del vi. Així, si quan obriu una ampolla a casa o a un restaurant notem una olor com d’humitat, de cartró mullat, com de fongs, fins i tot com de cova, podem dir que aquell vi no està bé. I amb tota normalitat hem d’agafar l’ampolla i tornar-la al cambrer o a la botiga i "ningú ha de qüestionar res, perquè això", diu Xavi Nolla, "és una loteria i no depèn del vi". Si la botiga i el restaurant ho fan bé, us han de canviar l’ampolla i ja seran ells els que s’encarregaran de comunicar-ho a qui pertoqui. I la nova ampolla no hauria de tenir olor de tap, perquè les probabilitat de trobar un vi amb aquest defecte són baixes. Per tant mai descarteu un vi per aquesta raó. 
a responable de l’olor estranya és una molècula que es diu TCA, tricloroanisol, i la seva olor és tant potent que si en tiréssim un didal dins una piscina olímpica, tota l’aigua en faria pudor.

No descartem d’entrada un vi que faci olor d’ous podrits
Diu el Xavi Nolla que a més d’ous podrits, l’olor pot ser de col bollida o com de medicament fort. Un vi així l’hem d’agafar i decantar-lo. És a dir, l’hem de passar d’una ampolla a una altra perquè hi passi l’aire, o bé l’hem de posar a la copa i l’hem de fer girar perquè s’oxigeni. Si fem això i l’olor desapareix, endavant, el vi és bo. Si fent aquestes operacions, l’olor persisteix, descartem-lo. El vi no està bé.
Del fet que provoca aquest tipus d’olors se’n diu reducció. Vol dir que ha estat en una mena de càmbra inert on no hi ha entrat l’oxigen, com si no hi hagués passat el temps. 

Desconfieu de l’excés de dolçor
Si preneu un vi a copes i quan el beveu noteu que és excessivament dolç, com de melmelada, que té un punt massa empalagós o un gust de fruita molt intens, en Xavi Nolla ens recomana que el descartem. Segurament, diu "aquest vi fa uns dies que està obert i per tant ja no és, ni el que l’elaborador volia ni el que tu volies com a consumidor". Cal demanar que ens el canviin. 

Tot i que el vi hagi precipitat, o tingui baixos no el descarteu sense tastar-lo
Hi ha vins que quan els destapem tenen una mena de cristalls al tap, o al cul de l’ampolla i n’hi ha d’altres, sobretot els negres, que tenen pòsits. D’entrada aquests elements sòlids no fan bon efecte, però el sommelier que hem consultar té molt clar que això no ens ha de condicionar per res. O si de cas ha de ser per apreciar més el vi i la seva manera d’elaborar-lo. Nolla recorda que "la presència d’alguns d’aquests elements, dels cristalls, o dels baixos, només ens indica que és un vi sobre el que s’hi ha intervingut poc, no se l’ha trasbalsat, o filtrat. Ha estat poc manipulat". El seu consell és que no se’n faci cas i que el tastem com qualsevol altre. Si ens agrada endavant i sinó fora, però en cap cas l’hauríem de descartar per això. 

L’oxidació en sí mateixa no és un defecte sempre
Nolla assegura que no sempre es parla en propietat sobre l’oxidació. Amb el diccionari a la mà oxidar, vol dir estar en contacte amb l’oxigen i això a priori no sempre és negatiu. Si obrim una ampolla d’un vi jove i notem que el color és molt apagat, o excessivament marronós, en el cas dels negres, o daurat excessivament fosc en el cas dels blancs, potser alguna cosa no està bé. Segurament ha estat massa exposat a l’oxigen per una mala elaboració o perquè el tap no ha fet la seva funció i l’ha fet malbé. De fet, seria com el vi de l’ampolla oberta de fa dies. I els aromes que ens indicarien el mateix serien els que apuntàvem abans, un excés de dolçor, de melmelada.
El  sommelier però, creu que val la pena recordar que “hi ha vins en el que l’oxidació és primordial i que al final en un vi vell, aquest procés hi juga un paper fonamental per tal de fer-lo evolucionar”. 

Nolla és un gran defensor de la desmitificació del vi. "El vi no ens ha de fer por ni els professional hem de allunyar a la gent del vi, perquè el que volem és que tothom en begui i el disfruti intensament". I ens avança a vadevi.cat que prepara per aquest mes de març uns tastos en els que només es treballaran els sentits, on es miraran, s’oloraran i es tastaran vins, però també es tocaran i s’escoltaran. 

L’Institut Català del Suro i l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya col·laboren amb la URV

26/2/2016
L’ICSuro, l’AECORK i la URV, a través de la Facultat d’Enologia, promouran el coneixement sobre el tapament dels vins i caves amb taps de suro. El dilluns 22 de febrer s’ha signat un conveni de col·laboració a tres bandes al Rectorat, a Tarragona.
D'esquerra a dreta Albert Hereu, de l'ICSuro, el rector de la URV Josep Anton Ferré, Joan J. Puig d'AECORK i Joan Miquel Canals, degà de la Facultat d'Enologia.
Albert Hereu, director gerent de l’Institut Català del Suro (ICSuro), Joan J. Puig, president de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK), i el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Josep Anton Ferré, han signat un conveni de col·laboració a la tarda al Rectorat, a Tarragona.
L’ICSuro és un consorci públic-privat que té com a missió promoure el desenvolupament de tota la cadena de valor del sector surer català; l’AECORK és l’associació d’empresaris, ubicada a Catalunya, que aglutina empreses fabricants i/o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials. I la URV, com a Universitat, està dedicada a la docència, a la recerca i a la extensió universitària.

V Edició del Concurs BlocDOCat

La DO Catalunya presenta un divertit vídeo promocional
Cupatges
El concurs incorpora una tercera i nova categoria: Millor Fotografia d’Instagram: maridatges amb #Vicatalà
La Denominació d’Origen Catalunya convoca una nova edició del Concurs BlocDOCat, que enguany celebra la seva 5a edició. El concurs, que té lloc bianualment, té com a objectiu premiar iniciatives particulars que busquen difondre els valors del món del vi i la viticultura a través de blocs i xarxes socials.
Per commemorar aquesta 5à edició, la DO Catalunya ha comptat amb la col·laboració de 5 reconeguts professionals del sector: Joan Gómez Pallarès, Ramon Francàs, Josep Sucarrats, Ferran Centelles i Empar Moliner. Els 5 protagonitzen l’espot de la DO per promocionar aquesta nova edició del concurs, un espot inspirat en el cinema mut dels anys 20 i amb molts gestos de complicitat amb tot allò que envolta el món del vi.
Aquest any, a més, el concurs ve carregat de novetats. A les categories de Millor Bloc Vitivinícola Català i Millor Post sobre #Vicatalà amb Denominació d’Origen fet fora de Catalunya, se suma aquest any una nova categoria, més enfocada a les xarxes socials: Millor Fotografia d’Instagram: maridatges amb #Vicatalà. 
 

Beure vi amb moderació aporta beneficis per la salut

20/2/2016
Dr. Ramon Estruch
Cupatges
El vi forma part de la nostra història i de la nostra cultura des de temps immemorials. En els últims anys diferents estudis científics han demostrat que el vi conté diversos components que actuen en benefici de l'organisme humà, i conseqüentment s'ha comprovat que el consum moderat de vi aporta aspectes beneficiosos per a la salut, especialment per prevenir moltes malalties cròniques, entre elles les cardiovasculars, la causa més freqüent de mort al món desenvolupat.
FIVIN és un organisme dedicat a la recerca dels efectes del consum moderat de vi sobre la salut, com a part essencial de la dieta mediterrània i sempre tenint en compte les circumstàncies personals de cada individu com el pes, gènere, herència i antecedents.
El vi ha de ser considerat com un aliment clau de la Dieta Mediterrània, que sempre ha de ser consumit amb moderació i acompanyant als menjars. D'aquí, que s'hagi inclòs dins de la piràmide nutricional, un aliment tal com expressa la Llei 24/2003 del 10 de juliol de la vinya i el vi. El consum moderat i regular de vi és un factor cultural present en un gran nombre de societats, sobretot en les mediterrànies, que juntament amb una alimentació rica i equilibrada podria explicar per què moltes zones situades al voltant del mar Mediterrani com l'illa d'Icària a Grècia o de Sardenya a Itàlia reuneixen el major elevat nombre de centenaris de tot el món.
Des que l'investigador Ancel Keys de Minnesota va publicar els resultats de l'estudi dels Set Països en el qual es va observar que la mortalitat per malaltia coronària dels països mediterranis era molt inferior a la dels països del Nord d'Europa i fins i tot els Estats Units d'Amèrica, s'han publicat nombrosos estudis en els quals es demostra que la Dieta Mediterrània i els seus principals components com l'oli d'oliva i el vi és el patró d'alimentació amb majors efectes protectors enfront de les malalties cardiovasculars. De fet, s'ha calculat que més de 20% de l'efecte protector de la dieta Mediterrània es deu al fet que aquesta inclou un consum moderat de vi. Es recomana un consum de, dues copes de vi al dia per als homes i una copa al dia per a les dones, amb els menjars, sempre que la persona no pateixi cap malaltia o condició que contraindiqui tal consum.
En els últims 30 anys s'han realitzat nombrosos estudis epidemiològics que han analitzat la relació entre la dosi d'alcohol consumida al dia i la incidència de malalties cardiovasculars o diabetis per exemple. En la majoria d'elles s'ha observat que aquesta relació segueix una corba en “J” (jota), és a dir, que els consumidors moderats tenen una menor incidència d'aquestes malalties que les persones abstèmies i per descomptat molt menor que les persones amb consums més elevats. Quan s'analitza també la relació del consum de les begudes alcohòliques amb la mortalitat global, és a dir, mortalitat per qualsevol causa, la relació segueix mantenint la forma de “J”. Per això, són moltes les evidències científiques que indiquen que el consum moderat d'alcohol en general i de vi en particular té un efecte protector sobre la salut.
Part de l'efecte protector del vi prové del seu contingut alcohòlic, però una altra part prové dels components no alcohòlics que conté i entre ells mereix destacar-se els polifenols, dels quals el més conegut és el resveratrol. Aquestes són composts bioactius que sintetitzen les plantes per protegir-se del sol, les plagues i també la sequera.
L'ésser humà en ingerir aquestes substàncies també adquireix part de la protecció que confereixen a les plantes. Això explica que també el vi desalcoholitzat, és a dir, sense alcohol, també tingui un efecte protector sobre el sistema cardiovascular i així s'ha comprovat que redueix la pressió arterial i millora la sensibilitat a la insulina, disminuint el risc de diabetis.
http://pasionycaracter.es/blog/wp-content/uploads/2015/01/copa-vino-mediana-624x300.gif
Així mateix, s'han realitzat nombrosos estudis clínics dirigits a conèixer millor els mecanismes mitjançant els quals el consum moderat de vi exerceix els seus efectes protectors. Així, l'alcohol (etanol) contingut en les begudes alcohòliques, inclòs el vi, augmenta el HDL-colesterol, que és un lipoproteïna que participa en l'eliminació del colesterol de l'organisme. També té un efecte sobre els mecanismes de coagulació, de manera que redueix l’agregabilitat de les plaquetes, i a més afavoreix l'eliminació dels trombes una vegada format, fenomen conegut com fibrinòlisis. Aquests últims efectes explicarien la reducció d'infarts de miocardi i accidents vasculars cerebrals en els consumidors moderats i habituals d'alcohol.
El vi al contenir una elevada concentració de polifenols presenta majors efectes protectors que, per exemple, altres begudes alcohòliques freturoses d'aquestes substàncies, com la ginebra o el vodka. Així, s'ha comprovat que el consum de vi redueix la pressió arterial en augmentar la síntesi d'òxid nítric per la paret de les artèries, una substància amb un potent efecte vasodilatador. També s'ha observat que els consumidors de vi tenen una major sensibilitat a la insulina, fet que explica la menor incidència de diabetis en els consumidors habituals de vi. Finalment, i com un altre exemple il·lustratiu, ha de remarcar-se que els que beuen vi també presenten una menor incidència de malalties degeneratives, com la malaltia d'Alzheimer, i millora la deterioració cognitiva relacionada amb l'edat.
Són, doncs, múltiples els efectes beneficiosos del consum moderat de vi sobre l'organisme, efectes que al seu torn augmenten quan el vi es consumeix dins d'un patró d'alimentació saludable com la dieta Mediterrània. En aquest context, sorprèn que cada vegada es consumeixi menys vi i que al mateix temps ens anem apartant de la dieta mediterrània tradicional, per adoptar patrons d'alimentació menys saludables com els importats dels països anglosaxons.
La Fundació per a la Recerca del Vi i la Nutrició (FIVIN), des de la seva creació en 1992, ha orientat les seves activitats cap a l’estudi científic dels possibles efectes protectors del consum moderat de vi sobre la salut, i difondre aquests beneficis a la societat. Actualment no és suficient realitzar grans estudis de recerca. Cal aconseguir que els resultats d'aquests estudis reverteixin a la societat. Amb això es pretén millorar els hàbits alimentaris de la població i amb això reduir el risc de patir malalties greus com un infart de miocardi, un accident vascular cerebral, una diabetis o fins i tot una demència.
Així, doncs, FIVIN és una fundació que fomenta el consum moderat de vi i promociona la Dieta Mediterrània al llarg de tot el territori espanyol. Aquesta fundació, conjuntament amb la Federació Espanyola del Vi, gestiona programes europeus com el denominat “Wine In Moderation”. El WIM és una iniciativa per a la promoció de la responsabilitat en el consum de vi, i per educar als interessats i al públic en general sobre els riscos socials i de salut d'un consum excessiu, amb la mobilització de tot el sector vitivinícola europeu.
Gràcies a la feina d'aquestes institucions la imatge del vi en els consumidors ha millorat notablement, i a gairebé ningú li estranya els vocables vi i salut o que es digui dues copes de vi en els homes i una copa en dones són bones per a la salut, sempre que es consumeixi dins d'una dieta saludable.
Totes aquelles persones que estiguin interessades a conèixer les últimes evidències científiques, poden accedir a la web www.lacienciadelvino.com on poden trobar informes i resums dels molts estudis mèdics existents sobre vi i salut.

Una copa de vi augmenta l'atractiu?

Beure fa que els altres ens vegin més interessants i guapos? És una llegenda urbana? Potser no! Científics afirmen que el consum moderat de vi pot fer-nos més atractius a la vista d'altres. Pot dilatar les pupil·les, sonrosar les galtes i relaxar els músculs facials fent que una persona sembli més accessible. Aquests són alguns dels resultats d'un estudi de la Universitat de Bristol realitzat amb estudiants, publicat per LiveScience.
Els investigadors van fotografiar les cares en tres estats: quan s'està sobri, després de beure l'equivalent a una copa de vi, i després de beure una segona copa. Els científics van afegir marcadors visuals per compararar amb les fotografies preses després del consum de vi. Després van demanar als estudiants que indiquessin que fotografia de la mateixa persona els semblava més atractiva.
ligar_vino2
Segons l'estudi, les fotos preses després d'una copa de vi van ser qualificades com més atractives que les fotos sòbries. No obstant això, després de dues copes, els estudiants van trobar les fotos sòbries més atractives. "Això suggereix que les persones s'han valorat com més atractives una vegada que han consumit una petita quantitat d'alcohol", indica l'investigador principal de l'estudi, Marcus Munafo a LiveScience. "Però si s'incrementa la quantitat, ja no són qualificats com atractius", considera.
Encara que no se sap exactament per què l'alcohol pot millorar l'aparença d'una persona, els investigadors suggereixen que es pot deure a la dilatació de la pupil·la, responsable de l'atracció i simpatia. A més, la relaxació muscular a la cara i les galtes rosades també podria ser algunes de les raons per les que algú resulta més atractiu després d'una sola copa.

Porno wine

Si val tot per vendre? Etiquetes eròtiques n'hi ha hagut gairebé sempre. A vegades no han deixat de ser una nota simpàtica, a vegades travessaven la ratlla i entraven directament al mal gust. Aquesta línea és personal de cadascú, però hi ha línees que clarament serveixen per a una gran majoria. Evidentment hi ha un mercat que explota l'agoserament, el problema és que quan la competència augmenta, per fer-te notar has d'anar pujant i pujant el llistó. Senyores i senyors, el porno vi ja ha arribat i, ens temem que venen per quedar-s'hi. El més curiós, és que quan es parla d'aquests vins, ningú en comenta la seva qualitat.
Vinoporno
Cap de setmana de carnaval. Cap de setmana de Sant Valentí. Cap de setmana en què la sensualitat flota a l'aire. Hi ha hagut gent al món del vi que ha tingut idees especials i ha creat algunes etiquetes de vi que van del porno soft al hardcore. 
La moguda sembla una projecció més de les famoses Ombres de Grey, que van inundar el mercat amb una versió del sexe més lleugera que la mateixa ombres. Però així com es van encendre les audiències amb les fantasies descremades d'un llibre (i una pel·lícula), els productors de vi també han trobat el seu kamasutra a l'hora de les copes i la moguda s'ha consolidat aquesta temporada.
Fa alguns anys una marca de vins a Austràlia que tenia una proposta explícita: es deien Kamasutra wines i pregonaven aquest maridatge desitjat i practicat entre sexe i vi. Eren quatre postures, segons la varietat, i van tenir el seu lloc a la gòndola global. Però si aquesta proposta era una cosa beata, més per a les revistes del cor que per a un sex shop, ara la cosa es posa hot i algunes apostes calen foc la gòndola.
Agosarats vins nous
Que el vi aplana el camí en matèria de sexe no hi ha dubtes possibles. Però també, usant una metàfora precisa, l'estova. Pensant en aquest últim efecte, amb detinguda fruïció, uns espanyols han creat Bacchanal Wine For Lovers. Amb una gosadia poques vegades vista en la matèria, acaben de treure a la venda la seva ampolla funcional. En la pàgina bachanal.es es llegeix: "beure i usar amb moderació i sota la teva pròpia responsabilitat". El vi és una garnatxa la ampolla, i això és el sorprenent, té un segon tap, aquest cop al llom. I sí, serveix per al que un imagina: un cop destapat, transforma a l'ampolla en una joguina. Per els dubtes, també aclareixen que "gràcies a l'exclusiu Tapoutsystem® a la part inferior la seva ampolla no fa buit".
Menys lúbric, però igualment hardcore, la marca de vins Wine & Sex, també espanyola, va partir d'un happening. Bodegas Monje -nom molt apropiada- va llançar primer una sèrie de sopars en els seus caves, amb un xou lleuger de robes i pujades de to que ràpidament va guanyar fama a Tenerife. El propietari, Felip Monjo, va veure la veta al negoci i va registrar la marca a nivell global. Segons ha informat elpaís.com llançarà en breu un caixa del seu nou vi, anomenat Hollera, que ve acompanyada d'un vibrador, gel, un joc de plomes per pessigolles, esposes i, per descomptat, copa i llevataps.
El bressol del vi i de l'amor no podia estar aliena a aquesta moguda de vins amb connotacions sexuals. En tots els casos són propostes elaborades per productors independents, orgànics i fins naturals. N'hi ha diverses.
La més agosarada és J'en veux, elaborada en el Jura, la etiqueta està il·lustrada amb una jove la mà llisca per dins dels pantalons. Grololo, per la seva banda, un blanc d'Anjou, ofereix la il·lustració de dues noies de prominents pits abraçades, exactament el que seria la traducció del nom al lunfardo francès. Mentre que altres van per la sendera oposada: Cougar, de la varietat gamay, porta un preservatiu a l'etiqueta i la seva traducció seria, més o menys, "a mi m'agraden joves". 
Des de ja que totes són etiquetes que podrien ser titllades de sexistes. I si per mostra n'hi ha prou amb un botó, el wine maker sud-africà Craig Hawkins recentment ha llançat al mercat una nova edició d'El Bandito. ¿El toc sexista? Una fotografia d'una noia descalça dels peus al capdavant, amb generoses malucs i un bell tatuatge a l'esquena. És clar que ningú recorda el tatuatge.
El curiós d'aquesta tendència és que eclosiona precisament ara, com una reivindicació de la carn, just quan s'acaba de conèixer una enquesta en la qual, almenys el públic nord-americà, prefereix una bona connexió de wifi a una bona nit de sexe. Per sort per a tothom, encara ens queda el vi.